Les primeres dades sobre la matrícula universitària del curs 2014-2015 subratllen la feminització creixent dels estudis de Ciències de la Salut (Medicina, Infermeria, Psicologia, pero també Veterinària, on la proporció de noies que accedeixen als estudis dobla la dels nois). A Dret i Criminologia, per cada home que s'hi matricula ho fan dues dones.
Amb les enginyeries, però, no hi manera. Les estudiants no volen saber-ne res. La situació només es pot comparar amb el desinterès dels nois per convertir-se en mestres. A Educació Infantil els estudiants estan en vies d'extinció. A la Universitat Autònoma (UAB) aquest any s'han matriculat a primer 134 dones i només un home.
La situació no és millor al doble grau d'Educació Infantil + Educació Primària, on la proporció d'estudiants de primer és de 18 a 1 a favor de la població femenina. A Educació Primària, els 41 nois compartiran les aules amb 228 noies. Tot això a la UAB, però la situació no és gaire diferent a d'altres centres.
Les campanyes per captar universitàries que aspirin a convertir-se en enginyeres han estat, de forma recurrent, presents (tot i que l'èxit no les ha acompanyat) i necessàries, però no se sap de ningú que hagi dissenyat una estratègia per fer créixer el nombre d'homes a les escoles d'infantil i primària.
Si l'autoexclusió del talent femení a l'àmbit de les enginyeries priva les dones i la societat de beneficis inqüestionables, no sembla que a l'Administració l'amoinï el fet que els homes renunciïn a exercir com a educadors a les aules.
És que no té cap conseqüència sobre la formació que reben els nens la desmotivació masculina? És que els nois no serveixen per a aquesta feina? No és prou important per a ells? Per què s'alimenta l'estereotip? No val la pena esmerçar-hi esforços? No hi ha res a fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada