En aquest primer
trimestre, hem demanat als alumnes de 2n de BAT que reflexionessin sobre la
nostra democràcia actual a partir de la filosofia política de Plató i la seva
relació amb els sofistes al segle V a. C. D’aquesta manera, els nostres alumnes
comprenen la necessitat de llegir autors clàssics que perfectament es poden
reivindicar avui dia per les seves idees. Aquestes dissertacions són alguns
exemples.
La manipulació
continuada de la informació ha estat i és un dels grans maldecaps de tota
societat, com la nostra, que es presenta com a justa i madura. Certament, en un
sistema democràtic com el nostre, la informació constitueix una font de poder,
amb la que influir sobre una majoria ignorant que desconeix totalment el
coneixement i més encara, la veritat. Tot i així, hi ha diversitat d’opinions
pel que fa aquesta qüestió.
Per una banda, no ens
podem queixar: tenim a disposició mitjançant les noves tecnologies arribar a la
informació, promoguda pels mitjans de comunicació, alhora controlats pels
polítics i demés. Sigui com sigui cadascun dels mitjans ens explicarà diferents
versions sobre un mateixa qüestió, com podria ser l’auge dels populismes i la
ultradreta a Europa i el món, intentant-nos influir en la nostra opinió, que
haurà de ser pròpia, encara que de vegades no tinguem aquests tipus d’instints
de reflexionar i reflexionar, si volem construir una societat pròspera i
avançada. D’altra banda, podríem arribar a entendre fins i tot, que aquests
mitjans ens venguin una realitat com a certa, doncs depenent del seu grau
d’influència en l’opinió pública dependrà el seu futur, i els hi donaran més o
menys suports els empresaris que financin o ajudin a finançar el projecte, si
es dona el cas. De fet, però, no es res nou, doncs a l’Antiga Grècia, els sofistes
ja es movien per interessos econòmics i podien arribar a defensar qualsevol
opinió, encara que fos contra els seus ideals (relativisme moral).
En conclusió, podem
deduir que amb la multiplicitat de mètodes per arribar a la informació i els
interessos dels qui ens la donen, mai ens arribarà a nosaltres la veritat
absoluta, si es que existeix, o més ben dit, la que s’apropi més a la realitat.
Quedarà a la nostra mà, mitjançant la dialèctica i l’aprenentatge poder
desenvolupar el nostre coneixement i poder enraonar per a trobar la veritat, la
nostra veritat, més enllà dels esteticismes amb la que ens la presenten, tal i
com Sòcrates i posteriorment Plató defensen al llarg de la seva obra
filosòfica. D’aquesta manera sortirem de les tenebres -la manipulació constant-
, i assolirem la llum -la informació lleial a la realitat-, si traspassem el
Mite de la Caverna al terreny de la gestió de la informació d’avui dia.
Cristian Ortiz, 2n BAT
A
Avui en dia, els medis
de comunicació són la font d’informació més recurrent entre la població. Tot i
que aquests haurien de fer un ús divulgatiu objectiu, malauradament no és així.
Aquest fet indica que podríem estar davant d’un cas de sofista, com el que
denunciava Sòcrates, adaptat al segle XXI.
En primer lloc, els
medis de comunicació tenen un gran poder d’influència entre els habitants. La
seva funció seria informar, tot i que degut a la gran quantitat de masses que
controlen, el seu únic objectiu s’ha simplificat en reconduir el parer de les
persones que abasten, manipulant el mode en que transmeten les notícies, de
manera que la opinió del poble sigui dirigida cap a un mateix bàndol.
En segon lloc, els
mitjans de comunicació es mouen pels seus propis interessos. És a dir, faran
arribar al poble la informació de la manera que més els beneficiï. És per això
que no tenen una opinió fixa, sinó que el seu parer està en continu canvi
segons el que els resulti més rentable.
Així doncs, existeix
una clara relació entre els medis de comunicació i els sofistes de l’època de
Sòcrates, ja que els dos tenen l’habilitat de conduir les opinions del poble
cap al bàndol que més els interessi, sense importar si és el millor per a
nosaltres. L’únic important en la societat d’avui dia són els interessos
d’aquests que tenen el poder de manipular.
Carlota Garcia, 2n BAT
A
Avui dia, i ja des
dels temps de Sòcrates, hi ha grups de persones que es dediquen a divulgar unes
idees refusables segons la seva suposada ideologia d'unitat i igualtat
educativa, i destaco la seva presumpció perquè segons les circumstàncies, els
destinataris i els beneficis que puguin extreure de les seves accions defensen
una postura o una altra. Aquests individus critiquen sense uns arguments
consistents els estudis humanístics amb l'únic objectiu de menysprear-los, i de
retruc als seus formadors i formats, per aconseguir més adeptes a les branques
científiques.
En primer lloc,
remarcaré una realitat universalment acceptada per la majoria de la població
mundial: tots els coneixements són imprescindibles per a l'evolució social i
humana. Els sofistes moderns argumentarien que per tal d'aprofitar al màxim les
capacitats intel·lectuals de les generacions futures, els alumnes i les alumnes
del món haurien d'instruir-se en els camps d'aprenentatge científic, ja que en
els ensenyaments humanístics malbaraten les aptituds mentals i, fins i tot, en
alguns casos, les degraden; analitzar un poema renaixentista o debatre davant
un tribunal suposa un estancament innecessari per al desenvolupament dels
educands. Malgrat ometre la impossibilitat d'homogeneïtzar educativament una
societat en canvi i evolució constant, tal com va afirmar el presocràtic
Heràclit amb la seva metàfora del riu o realitat variant, que és diferent entre
els seus membres.
En segon lloc, cal fer
èmfasi en un fet tan tangible com l'ésser de Parmènides: cada cop són més
buscades les persones amb formació humanística com llicenciats en filologia
catalana per exercir de docent o en psicologia-sociologia, filosofia o
antropologia per realitzar la tasca ètica de les empreses. Amb la finalitat de
ser més pròxims, humans i empàtics amb la població i les seves necessitats,
aspectes que majoritàriament caracteritzen als humanistes. En conseqüència, es
pot desmentir l'estereotip de poca sortida laboral associada i ancorada, des de
fa massa temps, als estudis lingüístics, socials i jurídics.
En conclusió, la
societat necessita i necessitarà, en un futur no molt llunyà, humanistes entre
els seus motors d'evolució, juntament amb científics, artístics, tecnològics,
econòmics, musicals... I esperem que els qui prejutgen sense coneixement ni
experiència en aquesta branca arribin a percebre la riquesa que també se'n
desprèn d'aquests estudis.
Liuva Ramos, 2n BAT A
Actualment, vivim en
una societat de consum, on tothom vol satisfer les seves necessitats, i
aquestes deixen de ser primàries per passar a ser secundàries. Les noves
tecnologies i els missatges enganyosos de publicitat, contribueixen a la manera
d’actuar de les persones.
En primer lloc, la
gent no compra peces de roba que s’ajustin a les pròpies necessitats, sinó que
compren el que més els hi agrada, i si és de marca millor. Però, òbviament la
manipulació d’anuncis publicitaris influeixen en les decisions dels
consumidors. Per tant, estic en contra de les empreses que deformen la realitat
per tal de persuadir i vendre el seu producte. Per aquests fets, reafirmem el
pensament de Sòcrates envers la manipulació desvergonyida.
En segon lloc,
internet ens permet buscar tot tipus d’informació, però no hi ha cap manera
fiable que ens permeti distingir les paraules sinceres de l’engany. Això esdevé
un problema en el moment en el que dubtem de la realitat per culpa dels
diversos punts de vista i falsa informació que tots els mitjans proporcionen;
creant així una societat desvinculada de la realitat i sotmesa a la imatge
preconcebuda que proporcionen.
En conclusió, la
informació que rebem ha de ser objectiva i sincera, perquè només depengui de
nosaltres mateixos comprar aquell producte i que no intervingui cap factor
extern com els falsos missatges.
Òscar Ayllón, 2n BAT A
La publicitat forma
part de la nostra vida quotidiana. Les persones som víctimes del bombardeig
constant d’aquest tipus de propaganda.
Aquesta comunicació és
una manera de poder comunicar i transmetre a la societat l’idea de les persones
que estan darrere d’aquests mitjans.Com diu el text, les persones tenim una
capacitat d’atenció limitada i és per això que la majoria d’anuncis són tan
breus. Si aquesta manera de funcionar la traslladem a els “meetings” electorals,
el resultat pot ser desastres.
Per una banda, les
campanyes electorals serveixen per comunicar i explicar el model de país, els
valors i els diferents programes electorals que vol cada partit polític envers
a la ciutadania. El gran problema que veig és l’absurd pensament d’intentar
informar a tots els ciutadans sobre les múltiples propostes que cada un té, en
un període de temps tant curt.
Aquest fet, des de el
meu punt de vista, només provoca que la minoria de persones que escolten
aquestes campanyes electorals només sàpiguen i se’n refiïn de la mitja
informació que volen proporcionar.
D’altra banda, no
podem oblidar que la majoria de partits polítics per fer aquest discurs, han
contractat a uns especialista per tal de fer més atractiu el seu discurs i per tant,
aconseguir més vots. Aquestes persones les compararia amb els Sofistes del
temps de Sòcrates; no m’atreviria a dir que els i proporcionen un discurs fals,
sinó que esta redactat de tal manera en el que deixa entreveure unes coses i en
canvi, oculta unes d’altres. També, si ens parem a pensar; aquest discurs
l’esta fent algú que potser no comparteix les mateixes idees d’aquest partit,
però treballa a canvi d’un sou; aquí es veuria reflectit clarament el
relativisme moral del que els Sofistes són partícips.
En definitiva, les
campanyes electorals són necessàries, però l’assequibilitat, el diàleg i el
debat que les fan útils haurien ser molt més presents i de forma permanentment
directe en la nostra política. Només d’aquesta manera s’acabaria el favoritisme
que suposen les manipulacions d’aquests discursos.
Ingrid Werner, 2n BAT
A
Sòcrates, al segle V
a.C. va descriure el sistema polític que era vigent en aquella època, i, per
sorpresa nostra, té certa semblança amb el nostre. Sòcrates advertia de la manipulació
que exercien els més poderosos sobre la ciutadania i, actualment, aquesta
conducta segueix.
En primer lloc, en el
nostre sistema polític, és més important la manera com un concepte es presenta,
la seva forma, que el seu contingut, el missatge que pretén transmetre. L’ús
persuasiu de la paraula o fins i tot en alguns casos, la manipulació i l’engany
que el polític exerceix atorga poder sobre els altres i per tant, té més efecte
que l’exposició de la idea amb un raonament rigorós i amb evidències que li
proporcionin veracitat.
En segon lloc, els
mitjans de comunicació que tenen relació amb la política de qualsevol país ja
que informen a tota una societat i per tant influeixen en aquesta. Precisament
per aquest motiu, caldria tenir excessiva cura amb la manera com transmeten
allò que exposen. Però no és així per dos motius: els interessos que en poden
treure d’informar d’aquesta forma i la influència que té el nostre estil de
vida, sense aturar-nos, que fa que la nostra capacitat d’atenció sigui més reduïda.
En conclusió, la
manipulació tant de les figures públiques com dels mitjans de comunicació
confirmen les semblances entre el sistema polític que existia a l’Atenes del
segle V a.C. i el sistema polític actual. Evidentment, aquesta manipulació treu
el valor que tenen la veritat i el raonament en efectuar idees i la nostra
societat, malauradament es guia per aquest comportament.
Irene Fernández, 2n
BAT A
Al segle V a.C
Sòcrates, ja va condemnar la democràcia de la qual en formem part en
l’actualitat. I no només ho va fer per la diferència de coneixements entre els
ciutadans que es troben en ple dret de votar, sinó que també va arremetre
contra els valors dels governants que estan al poder i les seves maneres de
persuadir a la societat amb les seves idees.
En primer lloc, cal
tindre en compte la quantitat de diners que destinen els partits polítics a
fer-se propaganda pels diversos mitjans de comunicació, amb la finalitat de
donar a conèixer el seu candidat i les seves propostes més innovadores. Sense anar
molt lluny, a les últimes eleccions generals espanyoles, s’estima que la
despesa en publicitat entre tots els partits en va ser d’uns 18 milions
d’euros.
En segon lloc, un
altre aspecte a tenir molt en compte és la pèrdua de confiança per part de la població,
en els polítics que governen. Aquests últims són capaços de relativitzar els
resultats o sondejos per tal d’afavorir el seu propi partit, o fins i tot de
comprometre’s amb causes en les quals no creuen o en millores que mai seran
dutes a terme.
Per acabar, la
quantitat de diners que es destinen en campanyes publicitàries en benefici de
la imatge del partit, juntament amb la pèrdua de confiança per part de la
població en els polítics que es troben al poder, porta cada cop més a afirmar
la manipulació política de la qual ja en va parlar Sòcrates.
Michelle Ponce, 2n BAT
B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada