Dissertacions 2n BAT

En aquest primer trimestre, hem demanat als alumnes de 2n de BAT que reflexionessin sobre la nostra democràcia actual a partir de la filosofia política de Plató i la seva relació amb els sofistes al segle V a. C. D’aquesta manera, els nostres alumnes comprenen la necessitat de llegir autors clàssics que perfectament es poden reivindicar avui dia per les seves idees. Aquestes dissertacions són alguns exemples.

La manipulació continuada de la informació ha estat i és un dels grans maldecaps de tota societat, com la nostra, que es presenta com a justa i madura. Certament, en un sistema democràtic com el nostre, la informació constitueix una font de poder, amb la que influir sobre una majoria ignorant que desconeix totalment el coneixement i més encara, la veritat. Tot i així, hi ha diversitat d’opinions pel que fa aquesta qüestió. 

Per una banda, no ens podem queixar: tenim a disposició mitjançant les noves tecnologies arribar a la informació, promoguda pels mitjans de comunicació, alhora controlats pels polítics i demés. Sigui com sigui cadascun dels mitjans ens explicarà diferents versions sobre un mateixa qüestió, com podria ser l’auge dels populismes i la ultradreta a Europa i el món, intentant-nos influir en la nostra opinió, que haurà de ser pròpia, encara que de vegades no tinguem aquests tipus d’instints de reflexionar i reflexionar, si volem construir una societat pròspera i avançada. D’altra banda, podríem arribar a entendre fins i tot, que aquests mitjans ens venguin una realitat com a certa, doncs depenent del seu grau d’influència en l’opinió pública dependrà el seu futur, i els hi donaran més o menys suports els empresaris que financin o ajudin a finançar el projecte, si es dona el cas. De fet, però, no es res nou, doncs a l’Antiga Grècia, els sofistes ja es movien per interessos econòmics i podien arribar a defensar qualsevol opinió, encara que fos contra els seus ideals (relativisme moral). 

En conclusió, podem deduir que amb la multiplicitat de mètodes per arribar a la informació i els interessos dels qui ens la donen, mai ens arribarà a nosaltres la veritat absoluta, si es que existeix, o més ben dit, la que s’apropi més a la realitat. Quedarà a la nostra mà, mitjançant la dialèctica i l’aprenentatge poder desenvolupar el nostre coneixement i poder enraonar per a trobar la veritat, la nostra veritat, més enllà dels esteticismes amb la que ens la presenten, tal i com Sòcrates i posteriorment Plató defensen al llarg de la seva obra filosòfica. D’aquesta manera sortirem de les tenebres -la manipulació constant- , i assolirem la llum -la informació lleial a la realitat-, si traspassem el Mite de la Caverna al terreny de la gestió de la informació d’avui dia.

Cristian Ortiz, 2n BAT A

Avui en dia, els medis de comunicació són la font d’informació més recurrent entre la població. Tot i que aquests haurien de fer un ús divulgatiu objectiu, malauradament no és així. Aquest fet indica que podríem estar davant d’un cas de sofista, com el que denunciava Sòcrates, adaptat al segle XXI. 

En primer lloc, els medis de comunicació tenen un gran poder d’influència entre els habitants. La seva funció seria informar, tot i que degut a la gran quantitat de masses que controlen, el seu únic objectiu s’ha simplificat en reconduir el parer de les persones que abasten, manipulant el mode en que transmeten les notícies, de manera que la opinió del poble sigui dirigida cap a un mateix bàndol. 

En segon lloc, els mitjans de comunicació es mouen pels seus propis interessos. És a dir, faran arribar al poble la informació de la manera que més els beneficiï. És per això que no tenen una opinió fixa, sinó que el seu parer està en continu canvi segons el que els resulti més rentable. 

Així doncs, existeix una clara relació entre els medis de comunicació i els sofistes de l’època de Sòcrates, ja que els dos tenen l’habilitat de conduir les opinions del poble cap al bàndol que més els interessi, sense importar si és el millor per a nosaltres. L’únic important en la societat d’avui dia són els interessos d’aquests que tenen el poder de manipular.

Carlota Garcia, 2n BAT A

Avui dia, i ja des dels temps de Sòcrates, hi ha grups de persones que es dediquen a divulgar unes idees refusables segons la seva suposada ideologia d'unitat i igualtat educativa, i destaco la seva presumpció perquè segons les circumstàncies, els destinataris i els beneficis que puguin extreure de les seves accions defensen una postura o una altra. Aquests individus critiquen sense uns arguments consistents els estudis humanístics amb l'únic objectiu de menysprear-los, i de retruc als seus formadors i formats, per aconseguir més adeptes a les branques científiques. 

En primer lloc, remarcaré una realitat universalment acceptada per la majoria de la població mundial: tots els coneixements són imprescindibles per a l'evolució social i humana. Els sofistes moderns argumentarien que per tal d'aprofitar al màxim les capacitats intel·lectuals de les generacions futures, els alumnes i les alumnes del món haurien d'instruir-se en els camps d'aprenentatge científic, ja que en els ensenyaments humanístics malbaraten les aptituds mentals i, fins i tot, en alguns casos, les degraden; analitzar un poema renaixentista o debatre davant un tribunal suposa un estancament innecessari per al desenvolupament dels educands. Malgrat ometre la impossibilitat d'homogeneïtzar educativament una societat en canvi i evolució constant, tal com va afirmar el presocràtic Heràclit amb la seva metàfora del riu o realitat variant, que és diferent entre els seus membres. 

En segon lloc, cal fer èmfasi en un fet tan tangible com l'ésser de Parmènides: cada cop són més buscades les persones amb formació humanística com llicenciats en filologia catalana per exercir de docent o en psicologia-sociologia, filosofia o antropologia per realitzar la tasca ètica de les empreses. Amb la finalitat de ser més pròxims, humans i empàtics amb la població i les seves necessitats, aspectes que majoritàriament caracteritzen als humanistes. En conseqüència, es pot desmentir l'estereotip de poca sortida laboral associada i ancorada, des de fa massa temps, als estudis lingüístics, socials i jurídics. 

En conclusió, la societat necessita i necessitarà, en un futur no molt llunyà, humanistes entre els seus motors d'evolució, juntament amb científics, artístics, tecnològics, econòmics, musicals... I esperem que els qui prejutgen sense coneixement ni experiència en aquesta branca arribin a percebre la riquesa que també se'n desprèn d'aquests estudis. 

Liuva Ramos, 2n BAT A

Actualment, vivim en una societat de consum, on tothom vol satisfer les seves necessitats, i aquestes deixen de ser primàries per passar a ser secundàries. Les noves tecnologies i els missatges enganyosos de publicitat, contribueixen a la manera d’actuar de les persones. 

En primer lloc, la gent no compra peces de roba que s’ajustin a les pròpies necessitats, sinó que compren el que més els hi agrada, i si és de marca millor. Però, òbviament la manipulació d’anuncis publicitaris influeixen en les decisions dels consumidors. Per tant, estic en contra de les empreses que deformen la realitat per tal de persuadir i vendre el seu producte. Per aquests fets, reafirmem el pensament de Sòcrates envers la manipulació desvergonyida. 

En segon lloc, internet ens permet buscar tot tipus d’informació, però no hi ha cap manera fiable que ens permeti distingir les paraules sinceres de l’engany. Això esdevé un problema en el moment en el que dubtem de la realitat per culpa dels diversos punts de vista i falsa informació que tots els mitjans proporcionen; creant així una societat desvinculada de la realitat i sotmesa a la imatge preconcebuda que proporcionen.

En conclusió, la informació que rebem ha de ser objectiva i sincera, perquè només depengui de nosaltres mateixos comprar aquell producte i que no intervingui cap factor extern com els falsos missatges. 

Òscar Ayllón, 2n BAT A

La publicitat forma part de la nostra vida quotidiana. Les persones som víctimes del bombardeig constant d’aquest tipus de propaganda. 

Aquesta comunicació és una manera de poder comunicar i transmetre a la societat l’idea de les persones que estan darrere d’aquests mitjans.Com diu el text, les persones tenim una capacitat d’atenció limitada i és per això que la majoria d’anuncis són tan breus. Si aquesta manera de funcionar la traslladem a els “meetings” electorals, el resultat pot ser desastres. 

Per una banda, les campanyes electorals serveixen per comunicar i explicar el model de país, els valors i els diferents programes electorals que vol cada partit polític envers a la ciutadania. El gran problema que veig és l’absurd pensament d’intentar informar a tots els ciutadans sobre les múltiples propostes que cada un té, en un període de temps tant curt. 

Aquest fet, des de el meu punt de vista, només provoca que la minoria de persones que escolten aquestes campanyes electorals només sàpiguen i se’n refiïn de la mitja informació que volen proporcionar. 

D’altra banda, no podem oblidar que la majoria de partits polítics per fer aquest discurs, han contractat a uns especialista per tal de fer més atractiu el seu discurs i per tant, aconseguir més vots. Aquestes persones les compararia amb els Sofistes del temps de Sòcrates; no m’atreviria a dir que els i proporcionen un discurs fals, sinó que esta redactat de tal manera en el que deixa entreveure unes coses i en canvi, oculta unes d’altres. També, si ens parem a pensar; aquest discurs l’esta fent algú que potser no comparteix les mateixes idees d’aquest partit, però treballa a canvi d’un sou; aquí es veuria reflectit clarament el relativisme moral del que els Sofistes són partícips. 

En definitiva, les campanyes electorals són necessàries, però l’assequibilitat, el diàleg i el debat que les fan útils haurien ser molt més presents i de forma permanentment directe en la nostra política. Només d’aquesta manera s’acabaria el favoritisme que suposen les manipulacions d’aquests discursos.

Ingrid Werner, 2n BAT A

Sòcrates, al segle V a.C. va descriure el sistema polític que era vigent en aquella època, i, per sorpresa nostra, té certa semblança amb el nostre. Sòcrates advertia de la manipulació que exercien els més poderosos sobre la ciutadania i, actualment, aquesta conducta segueix. 

En primer lloc, en el nostre sistema polític, és més important la manera com un concepte es presenta, la seva forma, que el seu contingut, el missatge que pretén transmetre. L’ús persuasiu de la paraula o fins i tot en alguns casos, la manipulació i l’engany que el polític exerceix atorga poder sobre els altres i per tant, té més efecte que l’exposició de la idea amb un raonament rigorós i amb evidències que li proporcionin veracitat. 

En segon lloc, els mitjans de comunicació que tenen relació amb la política de qualsevol país ja que informen a tota una societat i per tant influeixen en aquesta. Precisament per aquest motiu, caldria tenir excessiva cura amb la manera com transmeten allò que exposen. Però no és així per dos motius: els interessos que en poden treure d’informar d’aquesta forma i la influència que té el nostre estil de vida, sense aturar-nos, que fa que la nostra capacitat d’atenció sigui més reduïda. 

En conclusió, la manipulació tant de les figures públiques com dels mitjans de comunicació confirmen les semblances entre el sistema polític que existia a l’Atenes del segle V a.C. i el sistema polític actual. Evidentment, aquesta manipulació treu el valor que tenen la veritat i el raonament en efectuar idees i la nostra societat, malauradament es guia per aquest comportament. 

Irene Fernández, 2n BAT A

Al segle V a.C Sòcrates, ja va condemnar la democràcia de la qual en formem part en l’actualitat. I no només ho va fer per la diferència de coneixements entre els ciutadans que es troben en ple dret de votar, sinó que també va arremetre contra els valors dels governants que estan al poder i les seves maneres de persuadir a la societat amb les seves idees. 

En primer lloc, cal tindre en compte la quantitat de diners que destinen els partits polítics a fer-se propaganda pels diversos mitjans de comunicació, amb la finalitat de donar a conèixer el seu candidat i les seves propostes més innovadores. Sense anar molt lluny, a les últimes eleccions generals espanyoles, s’estima que la despesa en publicitat entre tots els partits en va ser d’uns 18 milions d’euros. 

En segon lloc, un altre aspecte a tenir molt en compte és la pèrdua de confiança per part de la població, en els polítics que governen. Aquests últims són capaços de relativitzar els resultats o sondejos per tal d’afavorir el seu propi partit, o fins i tot de comprometre’s amb causes en les quals no creuen o en millores que mai seran dutes a terme. 

Per acabar, la quantitat de diners que es destinen en campanyes publicitàries en benefici de la imatge del partit, juntament amb la pèrdua de confiança per part de la població en els polítics que es troben al poder, porta cada cop més a afirmar la manipulació política de la qual ja en va parlar Sòcrates. 

Michelle Ponce, 2n BAT B