8 preguntes no tan freqüents sobre les PAU

Els perquès de la Selectivitat

 

Dimecres vinent prop de 30.000 estudiants s'enfrontaran a una prova amb 45 anys d'història que supera gairebé tothom

 

UNPORTAL
La seva trascendència no s'adiu amb la seva dificultat, pero la Selectivitat continua hipotecant el Batxillerat i, en apariència, condiciona, encara que només sigui cojunturalment, la vida de milers de joves que cada any compareixen als exàmens que han de certificar la seva idoneïtat com a estudiants universitaris. Malgrat els desajustos, i els seus detractors, les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) han sobreviscut a unes quantes lleis orgàniques, aquestes que canvien cada cop que canvia el partit que governa a l'Estat espanyol.

 

 
PER QUÈ ÉS UN EXAMEN QUE APROVA GAIREBÉ TOTHOM?
"No avalua coneixements assolits. No ho pretén, perquè no dóna cap títol, sinó que és un sistema que serveix per ordenar l'entrada a la universitat", diu el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas. Probablement per això l'any passat la van aprovar, al juny, el 97% dels que es van presentar. 

PER QUÈ LA SELECTIVITAT COMENÇA AL PRIMER CURS DE BATXILLERAT?
Baulenas sosté que l'estudiant no s'ho juga tot a la Selectivitat, com sovint es diu, sinó que "porta dos anys jugant-s'ho", afegeix, al·ludint als dos cursos de Batxillerat. Des del punt de vista dels resultats, insisteix, "el primer trimestre del primer curs del Batxillerat és més important que la qualificació obtinguda en qualsevol de les matèries de les PAU", donat que el 60% de la nota final de la fase general prové de l'expedient de l'etapa.

PER QUÈ EL PERCENTATGE D'APROVATS ÉS CADA COP MÉS GRAN?
La coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, opina que la prova ha aconseguit no sorprendre ningú i atribueix el fet que l'index d'aprovats hagi crescut en 10 punts percentuals des dels anys 90 a la seva "estabilitat".

Una de les màximes del cap de l'Oficina d'Accés a la Universitat, Jesús Prujà, "davant del dubte, sempre a favor de l'alumne", no explica el creixement dels aprovats, però alimenta la teoria que els esforços es concentren en fer de la Selectivitat una prova previsible. Per això, quan hi ha hagut decisions normatives lesives per als interessos dels estudiants, com la de reduir de 22 a 4 el nombre d'assignatures entre les quals se n'ha d'escollir una a la fase general de les PAU, s'han adoptat mesures per esmorteïr-ne l'impacte. Des de fa dos anys, la matèria de modalitat obligatòria del Batxillerat triada a la fase general pondera també a la fase específica, o sigui, proporciona un plus de nota a l'estudiant si figura entre les dues millors qualificacions un cop ponderades.

PER QUÈ HI HA UN TRIBUNAL ESPECIAL D'INCIDÈNCIES?
Els estudiants que per raons de malaltia, retards en el transport públic, accident de trànsit o defunció d'un familiar proper no es poden presentar a les PAU tenen l'oportunitat de fer-ho una setmana després, a l'anomenat Tribunal d'Incidències.

PER QUÈ INTERVENEN ELS MOSSOS?
La custòdia de les diferents modalitats d'exàmens, un cop s'han imprès en paper, correspon als Mossos d'Esquadra. Per evitar filtracions, els exercicis es dipositen a les comissaries fins que hores abans dels exàmens un servei de distribució els recull per dipositar-los a les 22 seus on hi ha un tribunal de la Selectivitat.

PER QUÈ HI PARTICIPEN PROP DE 3.000 PROFESSORS?
Prop de 3.000 professors universitaris i de secundària participen en el disseny, confecció, vigilància i correcció de les proves. Hi ha matèries, com Història (que ha passat de compartir opcionalitat amb Història de la Filosofia a la fase general a convertir-se en obligatòria), que tenen més dificultats que d'altres per proveïr-se de correctors.

PER QUÈ ÉS NECESSARI UN RÀNQUING DE RESULTATS PER CENTRES?
Tot i que s'ofereixen moltes dades sobre les PAU, conèixer els resultats per centres educatius segueix sent un tema tabú. Preguntat sobre la conveniència de donar-los a conèixer, contextualitzant-los, per evitar que discriminin els centres socioeconòmicament més desafavorits, Baulenas assenyala que no ho descarta. "No es un tema tancat", assegura. Els defensors d'aquesta mesura consideren que la publicació d'aquests resultats estimularia una competència saludable i enriquiria la informació de què disposen les famílies. 

PER QUÈ FA PROP DE 50 ANYS QUE DUREN?
Les PAU han sobreviscut als últims 45 anys perquè, amb els seus defectes, no s'ha trobat una fórmula millor per regular l'accés a la universitat. La constitució de grups de treball per explorar alternatives ha estat una constant durant els últims anys, però les conclusions a què han arribat no han tingut cap ressò.