Dissertacions Filosofia 2n BAT

Enguany, els alumnes de 2n de BAT han desenvolupat una sèrie de dissertacions que versen sobre la importància de transmetre els coneixements i la teoria de Plató a les noves generacions d’alumnes que ara comencen a formar-se en el batxillerat. L’actualització i la importància de la teoria platònica es fa evident en la contribució d’aquests alumnes.

ENSENYAR PLATÓ ALS ALUMNES.

De veritat és necessari? En l’actualitat, a les escoles s’ensenyen una gran diversitat de idees i conceptes. Moltes d’aquestes tendeixen a ser irrellevants e innecessàries, però d’altres, son molt importants per poder entendre el món que ens envolta. Una d’aquestes idees vertebradores es la teoria de Plató.

En primer lloc, no explicar els pensaments d’un dels homes que més ha fet canviar la visió del nostre món, es completament absurd. Es innegable que per be o per mal, la teoria de Plató es una de les més ens ha repercutit. Sense aquesta, no podríem entendre les idees que ens envolten avui dia.

En segon lloc, Plató juntament amb Sòcrates, defensaven en les seves teories la maièutica, el mètode socràtic per construir un nou coneixement basat en la dialèctica. Aquest es un mètode molt importat ja que tant Sòcrates com Plató pensen que implica un conreu intel·lectual entre les dues parts on els dos surten beneficiats. La maièutica fa que ens impliquem molt més en la conversació y el coneixement resultant sigui millor. Gracies a això, ens adonem que som ignorants en certes coses i reflexionem més sobre les coses que diem.

Per concloure, l’estudi de una de les bases de la nostra societat que pensa que es possible l’arribada del coneixement absolut a traves d’un sistema cooperatiu, on totes les parts s’ajuden entre si, es més que necessari en la nostra societat. Una societat on cada vegada se li dona mes importància al saber d’on venim i al treball cooperatiu, que es considerat un dels sistemes que més resultats donen.

Peixian Wang Ye, 2n BAT B

COMPRENDRÉ LA NECESSITAT DE DONAR UN TOMB PER LES IDEES

En la societat en la qual vivim és cert que moltes vegades les poques idees que tenim, no les pensem adequadament. I tot per a què? Per després fer una acció ràpidament sense cap sentit ni cap base que la sostinguí. Molta gent em podria contestar -'' és necessari respondre amb rapidesa, no estaràs un transcurs de temps llarg per trobar una idea o solució ''.Sentin-ho molt, estic en desacord amb aquest col·lectiu. L'únic que obtindràs d'aquesta manera seran unes idees bastant deformades de la realitat. Per arribar a l'ideal desitjat has de seguir uns canons.

En primer lloc, és necessari que l'ésser humà hagi après a viure amb les idees, o com diria Plató, que l ́esser en qüestió faci un tomb per les idees amb paciència. No serveix de res que en un moment determinat et sorprengui una qüestió i la vulguis respondrà a l'instant amb una idea que hagis tingut. És necessari, amb una antelació, comprendre i assimilar la pregunta per així poder donar una ideà amb certa solidesa i seny.

En segon lloc, l'ésser en qüestió és necessari que sàpiga de la seva pròpia ignorància, en unes altres paraules, que ell mateix reconegui que és ignorant. Aquest fet permetrà començar a pensar correctament. Bàsicament seria el fet de reflectir la teoria de Sòcrates, arribar al coneixement amb la ironia i la maièutica. Si es compleix aquest requisit, permetrà l'establiment d'idees amb una única finalitat, trobar la veritat, que és el que realment busquem amb les idees. Naturalment en la vida quotidiana les persones que ens reconduirien en el coneixement, serien els mestres o també anomenat professors.

Com a conclusió, si en la vida quotidiana volem tindre unes idees que arribin a la perfecció almenys que s ́apropin a la realitat , és fonamental, l'assoliment i la comprensió de la qüestió i ,a més a més , reconèixer la pròpia  ignorància, per ser reconduïts en el camí de l'ideal del bé. Així doncs, podrem apropar-nos mes a la saviesa, pel fet que la idea és la base de la saviesa. I també dona peu a què una idea, pot canviar la forma de pensar de tot el món.

LA DIALÈCTICA ÉS UN MÈTODE D’APRENENTATGE VÀLID?

La filosofia platònica llueix la figura de Sòcrates, mestre de Plató, qui utilitzava la dialèctica com a mètode per assolir coneixements. L’estratègia del mestre és fer ús de la ironia per obrir la ment de qui vol aprendre; més tard, aprofita les preguntes que es realitzen per respondre amb una altra, deixant fluir un intercanvi de coneixements que donaran fruit a un concepte ideal, així es realitza un procés de maièutica. Treballar la dialèctica és un recurs eficaç per transmetre pensaments i assolir una idea vertadera.

En primer lloc, Sòcrates no va ser defensat pel poble perquè aquest no coneixia la idea de justícia. Plató, amb la influència de Parmènides, analitza el judici del mestre com una situació injusta on només pot sorgir una injustícia. Plató soluciona la situació quan idealitza que qualsevol que escolti parlar del bé, que es bassa en la bellesa i els valors morals, a més de les idees matemàtiques i materials, coneixerà l’ideal del bé. Per conseqüència, aquesta persona serà capaç de distingir entre bé i el mal i, a més, entre la justícia i la injustícia; així es facilitarà la construcció d’una societat justa.

En segon lloc, en les teories platòniques no es fa referència a l’ignorant ja que Plató confia en la reminiscència. L’ànima és una font de coneixement infinita que es reencarna en cossos de diferents generacions deixant en la seva ment coneixements assolits en una altra vida, només és necessària una figura externa que ens faci recordar les idees prèviament conegudes.

Com a conclusió, per assolir una idea vertadera que ens apropi a construir el bé dins la societat, cal que cada ciutadà conegui diferents conceptes del bé i que els transmeti, a través de la dialèctica, a un altre ciutadà. Amb aquest diàleg resultarà impossible trobar una persona nul·la de coneixement, ja que qui no coneix el bé és capaç d’assolir la idea quan l’ànima fa memòria del nou concepte que ja ha estat interioritzat anteriorment.

Arnau Pallejà, 2n Bat B

És innegable el fet que no és possible explicar i parlar de filosofia sense parlar de Plató. I això ressalta en les aules de les escoles durant l’ensenyança per part dels professors cap als alumnes d’aquest pensador. És Plató un filòsof necessari per estudiar, tot i la seva dificultat? Doncs certament sí.

Primerament, Plató marca tota el pensament actual i conèixer-lo és bàsic per entendre el món en que vivim. És necessari entendre el pensament de Plató per parlar de les Idees en general, perquè aquestes idees son les que ens provoquen interrogants a tots i Plató creu tenir coneixement d’aquestes i de com arribar-hi, més important a la idea del bé, la qual cosa és important a ensenyar.

Per continuar, és important el fet que aquest pensador sempre ens ensenya coses, i ens fa dubtar, tant de nosaltres mateixos com del nostre coneixement. Aquest factor és una de les coses que més sorprenen de Plató, el fet que et farà dubtar sobre les idees o ideals que creguis entendre. Això és bona matèria d’estudi per la reflexió que convida a fer.

Com a conclusió, és fàcil, després de tot el que s’ha exposat, pensar que Plató, tot i ser complicat d’entendre, (Per l’època on es situa principalment) és completament i total necessari d’estudiar. I es que no podem entendre el pensament actual sense saber d’ell, i no podem entendre el concepte de les idees que conviuen entre nosaltres sense reflexionar sobre elles i estudiar-les

Daniel Rodríguez, 2n Bat B

ÉS LA DIALÈCTICA, FER UN TOMB PER LES IDEES,UN BON MÈTODE D’APRENENTATGE?

Sòcrates utilitzava dos mètodes per ajudar als ignorants a arribar a assolir coneixements, un d’aquests dos és anomenat maièutica, aquest consisteix en l’intercanvi d’idees per conèixer l’esmentat. Plató va basar-se en el mètode socràtic per idear dos aprenentatges més, el més semblant a la maièutica és la dialèctica, en aquest, un individu savi aporta coneixements a un altre envaït per conjectures, per així ajudar-li a arribar al coneixement vertader. Considero que aquest mètode és molt eficaç per ajudar a fer un tomb per les idees, és a dir, moure’s pel coneixement vertader

.En primer lloc, segons el dualisme de Plató, l’ànima posseeix els coneixements, és a dir, la veritat, per tant, qualsevol individu tan sols necessita recordar per saber. Aquest fet no és fàcil per a un ignorant, qui no ha rebut la il·luminació del bé; és per aquest motiu, que aquell individu que hagi conegut les idees del bé, conegut com a savi, serà capaç de guiar a l’altre individu des de les seves conjectures fins a les idees. Aquest treball comporta un llarg pensament, ja que l’individu, el qual creu saber, se n’adona que no és certament correcte, degut a que el que ell creu que és allò que coneix no és ben bé la idea essencial d’això mateix. Es pot comparar amb el mite de la caverna, l’individu que estudiï a Plató serà l’esclau o ignorant que haurà de sortir de la cova per conèixer les creences, deixar de banda les conjectures, i després eliminar aquestes creences que seran millorades amb la idea del bé, la veritat. Ja que no tots els individus no són capaços de fer-ho per si sols, està bé que aquell que ja conegui el camí, el guiï. En segon lloc, com va defensar Heràclit, idea de la qual va basar-se també Plató, l’ésser es troba en un continu canvi, l’anomena esdevenir. Això vol dir que mai és pot fer ciència plena de l’ésser, no es pot conèixer allò que es troba en el món sensible d’altra manera que no sigui parcial. Per altra banda, Parmènides va concloure que l’ésser i el no-ésser no pot ser el mateix, el que aplicat a la filosofia platònica vol dir que l’ànima i el cos no és el mateix, que la raó i les coses són diferents, i que res del que existeix en el món intel·ligibles troba en el món sensible, i viceversa. Dit d’una altra manera, el món sensible és enganyós, la veritat es troba en les idees, el que vol dir que per assolir el coneixement absolutament vertader s’ha de ser il·luminat per l’ideal del bé. En definitiva, per aconseguir el coneixement vertader i que tots els individus sàpiguen el màxim possible d’aquests, s’ha d’il·luminar amb l’ideal del bé, aquells que ja ho estan poden col·laborar amb els que no per tal d’ajudar-lis a apropar-se. Això s’aconsegueix movent l’ànima pel coneixement vertader fins a trobar-lo en un mateix, en el record, vist que l’ànima, la qual es troba en el món intel·ligible, posseeix el fonament de les idees que formen el món sensible, però l’ignorant és enganyat per aquest. Gràcies a tot això es poden aconseguir persones excel·lents, que puguin formar una ciutat ideal.

Irene Córcoles, 2n BAT B

DISSERTACIÓ FILOSÒFICA

Està considerat tot un repte l’assoliment d’un pensament capaç de valorar les coses segons la seva essència, per això, primer hem de ser capaços de realitzar una abstracció sobre tot allò que hagi estat percebut a través dels nostres sentits, ja que aquests ens enganyen constantment.

En primer lloc, fent referència al realisme ontològic i tenint en compte l’objectiu d’assolir aquest coneixement pur (la idea) en una societat basada en la idealització d’allò material, hauríem d’aconseguir deixar de banda tot allò que percebem des de la superficialitat dels nostres sentits, és a dir, el món sensible, per endinsar-nos en el món de les idees, allò immaterial, que estan produïdes des de la raó, el món intel·ligible.

En segon lloc, una bona eina per arribar a un coneixement encara més perfecte és la via dialèctica, que ens proporciona tots aquells ideals i valors que el mestre ens vulgui transmetre, per facilitar-nos així l’arribada a una idea que sigui pròpia. Però per aconseguir-ho primer hem d’acceptar la nostra ignorància, com intentava Sòcrates a través del mètode socràtic.

Per concloure, seguint les bases de la teoria platònica, un cop realitzada aquesta abstracció i excloent tot aquell pensament creat com a conseqüència de la superficialitat o del materialisme, a vegades utilitzant l’ajuda d’un mestre per guiar-nos, hauríem d’assolir aquest desitjat coneixement absolut sense problema.

Claudia Muñoz, 2n BAT A