Una selectivitat diferent

La prova d’Història de la Selectivitat permetrà examinar-se de la meitat del temari

 Publicat el 28-04-2020 per Carol Biosca

A l’espera de conèixer si les proves de Selectivitat d’enguany es podran celebrar tal com està previst els propers 7, 8 i 9 de juliol, la Generalitat ja ha concretat els criteris de flexibilització que permetran obrir el ventall d’exercicis a triar per part dels estudiants i que es tradueixen en una àmplia casuística que inclou models diferents per a cada tipus d’examen.Així, els canvis respecte a l’estructura de les proves del 2019 oscil·len en una forquilla que preveu des d’un increment substancial de l’opcionalitat en la tria d’exercicis fins al manteniment de la mateixa estructura de les edicions anteriors.

Proves comunes de la fase general: l’examen d’Història

La prova d’Història, que forma part de la fase general de la Selectivitat (la part de l’examen que han realitzar obligatòriament tots els estudiants de Batxillerat que vulguin accedir a la universitat), presenta modificacions substancials en passar de 2 exercicis associats a una opció triada per l’estudiant (A o B), a 2 exercicis a escollir lliurement entre 4, sense que estiguin vinculats a cap opció.
Això implica que, a diferència de les edicions anteriors, els estudiants podran escollir a quin bloc històric pertanyen els dos exercicis que han de realitzar: o bé al període anterior al 1936 (corresponent als tres primers temes) o bé al període posterior (relacionat amb els tres últims temes, des de la Guerra Civil fins l’etapa democràtica).
Fins ara, cada opció (A o B) incloïa un exercici de cada bloc històric, per tant, per anar ben preparat, calia conèixer els temes de les dues parts. En les proves del 2020 s’integren els 4 exercicis de les dues opcions en una de sola, i d’aquests 4 se n’han d’escollir 2.

Català i castellà

A diferència de la prova d’Història, els exàmens de Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura i Llengua estrangera (les altres tres matèries comunes de la fase general de la Selectivitat) mantindran la mateixa estructura que les edicions passades. La comissió organitzadora de la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) ho justifica amb l’argument que aquest examen “pretén ser, des de sempre, una prova de competencia d’ús de la llengua…” més que “la consecució d’un temari de continguts”.
L’única modificació que s’inclou és que dins de la part optativa d’aquests exàmens (en què els estudiants han de triar entre dues opcions, A o B, vinculades a dos textos diferents), en l’exercici sobre lectures obligatòries del curs (que pot suposar com a màxim 1 punt), de les tres preguntes plantejades només caldrà respondre’n dues.

Qüestió de temps

La filosofía general que s’ha aplicat a tots els exàmens a l’hora d’incrementar el nombre d’exercicis a escollir és que la flexibilització no comportés “allargar el temps de lectura dels enunciats i, per tant, el temps que l’estudiant dedica a decidir les preguntes, problemes o qüestions a resoldre, perquè seria perjudicial per al propi alumnat”.
El que es va descartar des d’un primer moment és reduir els temaris de les proves “tenint en compte que els centres de Batxillerat són autònoms en el disseny de la temporalització dels continguts”, cosa que vol dir que no tots segueixen el mateix ordre en la impartició del temari.

Llengua estrangera

Pel que fa a l’examen de llengua estrangera, la novetat respecte les proves del 2019 és que en l’apartat d’expressió escrita, valorada amb 4 punts, l’estudiant podrà escollir entre tres opcions en lloc de les 2 proposades.