Filosofia 2n BAT - Dissertacions sobre J. S. Mill

Pot la raó controlar les emocions o són els sentiments el que realment ens fa humans?

Raó i sentiments semblen ser dos conceptes totalment contraris, i molt sovint comporten certa controvèrsia amb un mateix, sobretot quan cal decidir si anteposar un davant l’altre però...és això quelcom controlable? Podrem arribar algun dia a controlar les emocions a través de la raó, o precisament aquestes són les que ens porten a ser humans?

En primer lloc, la psicologia parla de les emocions com a combustions electroquímiques del cervell. Parlar de les emocions de manera tan científica resulta fred, però això no treu el factor intens de les emocions, que és l’espontaneïtat. 

Les emocions resulten incontrolables per la seva manera tan inesperada d’aparèixer i és precisament això el que les fa especials i màgiques o el més terrible possible, fins al punt de portar-nos a estats als que ni nosaltres mateixos haguéssim arribat per nosaltres sols sense sentir. És precisament aquesta incapacitat de control la que ens porta a poder parlar de la “batalla” que es genera entre sentiments i raó, fins a posar-les com a termes independents i contraris, quan realment l’una es complementa amb l’altra.

En segon lloc, cal dir que les emocions no són eternes, no parlem d’un estat permanent, sinó momentani amb el que aprenem a viure. Aquest procés no és pròpiament racional, ja que és senzillament un trànsit, les emocions es caracteritzen per la seva espontaneïtat, i al igual que un inici ràpid i inesperat, també l’emoció pròpiament finalitza ràpid, el que queda en nosaltres és el residu del que aquesta ha pogut causar. Això, un cop l’emoció està passada ja podem analitzar-la i posar-li nom, però en el moment de succeir és pràcticament impossible fer aquest anàlisi. Hi ha emocions que deixen tal residu que diríem que fins i tot seguim sentint la emoció, però és senzillament que s’aprèn a viure amb això racionalment, però emocionalment pot seguir deixant petjada.

És important destacar la diferència entre incontrolat i descontrolat, ja que hi ha persones que són incapaces de controlar-se a si mateixos fins al punt que arriben a límits i extrems totalment evitables. Això podria explicar-ho millor la presència de trastorn en aquest individu o simplement una mala gestió posterior dels sentiments.

En conclusió, la possibilitat que la raó algun dia pugui arribar a controlar les emocions resulta pràcticament nul·la, ja que tot i ser fruit de la química del cervell són molt espontànies i la gestó d’aquestes en el moment de sentir-les és impossible a causa de la intensitat que generen en l’individu.

Si algun dia és pugués realment assolir aquest punt, hauríem arribat al moment més perillós de la humanitat: la insensibilitat absoluta.

Sònia Peiró

Els éssers humans som un conjunt de percepcions, i de tots els sentiments i emocions que tenim. La gent dubta sobre qui controla les nostres emocions, ja sigui si ho fa la nostra ment, o bé són els sentiments els encarregats d’aquestes. La meva opinió es basa en només una opció, i em decanto per la segona, això vol dir que són els sentiments els quals ens controlen. 

En primer lloc, són els sentiments els encarregats de informar sobre la idea que les persones tenen sobre si mateixa i dels demés. Són importants perquè formen part de la intimitat de les persones i el seu coneixement ens permet revelar la forma de ser, de pensar, de sentir i d’actuar. 

En segon lloc, els sentiments també són responsables a l’hora de crear una comunitat, una societat amb la que convius dia a dia, ja que estableixes relació amb persones del teu entorn, i gràcies a aquesta connexió, tu pots arribar a conèixer sentiments com la incomprensió, el remordiment, la empatia, que són necessàries per la teva vida. És a dir, gràcies als sentiments ens dona la possibilitat de viure en grup i poder relacionar-nos amb altres persones. 

Per tant, podem dir que les emocions donen lloc a conductes humanes, que aquestes emocions poden ser transcendentals o almenys tenir gran consideració en les decisions que prenem, és més, per lo general, són concloents. 

Jordi Morales

La ment i les emocions són, per excel·lència, uns dels aspectes més contraposats amb els quals hem d’aprendre a conviure. Al llarg del nostre dia a dia, ens trobem en situacions en què els nostres actes i decisions són influenciats per algun d’aquests dos elements. És conegut que les emocions afecten els nostres raonaments, i influeixen la presa de decisions. Però, som realment capaços de deixar les emocions de banda i actuar únicament de manera racional? 

En primer lloc, els humans, com a éssers amb sentiments que som, no som capaços d’abandonar les emocions i d’actuar només en conseqüència d’allò que ens proposem o que segons els nostres raonaments és millor. Les emocions juguen un paper molt important a l’hora de prendre decisions i això ens fa sovint anar en contra d’allò que racionalment considerem millor. La ment, mai no podrà sobreposar-se a les nostres emocions, ja que no podem controlar-les. Els sentiments que constantment sentim, no són fruit de la nostra voluntat i és per això que no podem reprimir les nostres emocions. 

En segon lloc, aquestes emocions, i sobretot la manera com ens afecten, és el que ens diferencia de la resta d’animals. Malgrat tenir les mateixes necessitats fisiològiques que totes les espècies animals, també tenim la necessitat d’establir relacions amb altres persones i de sentir vincles amb elles. Les nostres emocions ens acompanyen dia a dia, i les sentim de maneres molt diferents en funció del lloc, individu i context en què es produeixen. 

En conclusió, els sentiments no només són incontrolables i superen qualsevol força racional, sinó que també ens fan actuar de maneres que sense ells no actuaríem. A més la variabilitat emocional a la que estem exposades les persones, és el factor diferencial entre humans i animals. 

Ricard Moral

Ens agrada creure que tenim el control y el domini de les nostre vides, que les nostres accions es troben basades en eleccions lliures y decisions preses racionalment. Però per sort o desgràcia aquí hi apareixen les emocions, les quals inconscientment influeixen a l’hora de prendre aquestes decisions. 

En primer lloc, les persones reaccionem emocionalment amb tan sols estar exposats als estímuls adequats. No ens resulta necessari cap tipus d’esforç, voluntat ni planificació per veure’ns envaïts per els efectes de les emocions, els quals ens resulta tan normal i natural que mai ens parem a pensar sobre això. 

En segon lloc, el que anomenem motivació que es creia que era degut a la raó, se sap que es degut a les emocions. Per tant es podria dir que sense emocions no hi ha accions. Això s’ha pogut veure en casos de gent que ha patit un accident on s’ha vist danyada la part del cap on es troben les emocions, aquest dany els va portar a una incapacitat de prendre decisions, fins un grau realment invalidant. 

En conclusió, les emocions intervenen vulguem o no a cada decisió que es prenen durant tota la vida, les persones que tenen una bona estabilitat emocional, son totalment conscients dels seus pensaments, així doncs, res ens pot fer més humans que les emocions.

Raúl Ledo

Pot la raó controlar les emocions o són els sentiments el què realment ens fa humans? Actuem moguts per causes que ignorem? El cos humà és una mena de màquina molt sofisticada amb la capacitat de distingir el bé i el mal. Tots els humans tenen qualitats en comú, però alhora tots es diferencien, ja sigui per la seva manera d’actuar o simplement les habilitats de cada individu. 

En primer lloc, els sentiments dels humans es consideren molt diferents dels robots. Actualment, un robot o màquina ha de ser prèviament programat. En canvi, nosaltres naixem amb una sèrie de coneixements innats, emocions i sentiments que anem descobrint al llarg de la nostra vida. A més a més, mai aprendran dels errors comesos, no tindran la capacitat de reflexionar ni rectificar i per tant, els sentiments fan únics als humans. 

En segon lloc, tot i que una persona actuï d’una manera diferent a la dels altres, no deixa de tenir sentiments. Aquests poden ser respectats o no, però no per això deixarà de ser humà. 

Finalment, considero que la intel·ligència artificial creada per l’home mai arribarà a igualar el què ens fa humans. Els sentiments i les emocions són un dels trets que ens caracteritza com humans, però cadascú té una visió del món diferent i és per aquest motiu que actua d’una manera o bé d’un altre. 

Óscar Ayllón

Al llarg de la història, la filosofia i altres disciplines del camp del saber, com l’antropologia, s’han preguntat sobre la nostra naturalesa com a éssers humans. Platònics, cartesians o fins i tot psicòlegs d’avui dia s’han qüestionat la relació entre la raó i els sentiments amb multiplicitat de conclusions per part de cadascun d’ells. 

Per una banda, tal i com la ciència ha demostrat -en clara contradicció amb Descartes-, podem afirmar que hi ha una relació intrínseca entre la raó i els sentiments. A propòsit d’això, aplicant el mètode deductiu podem establir que llavors forçosament, una gran majoria dels sentiments haurien d’estar controlats per la raó. De fet, en el cas de que la part racional i emocional de l’ànima fossin cadascuna per una banda no s’entendria el comportament humà en cap dels casos, doncs per exemple, algú que experimenti una sensació complexa de frustració, l’hauria d’expressar en el seu interior (raó) i en el seu exterior (emocions), complementant-se totes dues.

D’altra banda, la raó s’hauria d’encarregar d’alleugerar aquesta situació, suplantant l’emoció tenebrosa que ens estigui angoixant per una d’altra que ens doni més benestar, és a dir substituint la frustració per felicitat després d’un llarg període de reflexió interpersonal. De no ser així, seríem éssers imperfectes i infeliços, molt allunyat de l’ideal de benestar. 

En conclusió, d’acord amb els dos arguments expressat anteriorment -un de causal i un altre de funcional- el nostre principal objectiu a llarg termini en relació a tot plegat, hauria de ser l’assoliment de l’equilibri emocional que implica el control dels nostres sentiments. D’aquesta manera, com va dir Plató en el segle V aC a l’Antiga Grècia, ens faria assolir una societat més justa, més igualitària i més pròspera, doncs comportaments aliens a tota realitat (faltes de respecte, principis de violència...), quedarien eradicats gràcies a què la raó controlaria aquestes emocions i les retindria fent una funció d’una espècie de filtre que mesuraria les emocions del bé i del mal, descartant les del mal.

Christian Ortiz

Avui en dia sabem que hi ha una separació clara entre la raó i els sentiments, però encara que la nostra capacitat de racionar sigui el que ens distingeix dels animals crec que les emocions son les que veritablement ens fan humans i ens donen les característiques més essencials de la nostre espècie. 

En primer lloc, defenso que una característica essencial dels éssers humans es la de viure en comunitat i no tan sols això sinó crear vincles afectius amb altres persones que ens ajuden a créixer i a desenvolupar-nos en el nostre entorn. Sense aquests vincles que creem, no podríem arribar a entendre molts fenòmens com la empatia o l’agraïment que sents per algú. Per tant necessitem la capacitat sentimental per portar a terme aquestes relacions que estimulen la ment i que alhora permeten desenvolupar una capacitat racional que sigui capaç d’entendre com ens sentim i perquè ho fem. Per això crec que gràcies a la capacitat de sentir hem arribat a ser com som avui en dia: éssers capaços de mobilitzar a masses de gent que lluiten o que es manifesten conjuntament a causa d’un sentiment comú entre individus. Així doncs, podem dir que els humans ens movem per impulsos sentimentals i gràcies a aquests construïm la societat i els vincles necessaris per arribar a créixer bé com a persones. 

En segon lloc, penso que els sentiments són els únics capaços d’ajudar-te a aconseguir la sensació de plenitud o de benestar amb tu mateix ja que normalment seguint els teus impulsos acabes trobant la felicitat en allò que fas perquè es el que senties que necessitaves fer. Es veritat que molts cops podem experimentar sentiments d’ira, de frustració o de tristesa però també son necessaris per aprendre a autogestionar-nos i a reaccionar davant d’allò que no ens sembla bé. A més molts sentiments ens ajuden a portar algunes situacions amb més delicadesa de la que ho faríem si la ment sempre els controlés racionalment. Aquest sentiment en vers els altres que molts cops ens fa posar en la seva pell és el que jo anomeno “ser humans “i és l’únic que ens pot proporcionar sensacions d’alegria, amor, il·lusió... Que necessitem sentir per tenir una vida plena que ens agradi i no la monotonia que ens proporcionaria una vida racional sense estímuls que t’acabessin dirigint per un camí que et fes feliç. 

En conclusió els éssers humans hem après a moure’ns per impulsos seguint allò que ens fa feliços, i els sentiments son els únics que ens poden guiar en aquest camí per la felicitat que acaba posicionant a cadascú en el lloc que li correspon. Per això crec que la ment humana encara que sigui necessària per gestionar els sentiments, no els arriba a controlar racionalment del tot ja que sinó la nostre societat no seria com és avui en dia. 

Carla Sanz

Paral·lelament a l'aparició de la vida, van sorgir les emocions. Però quan l'espècie humana va manifestar la seva presència al planeta, els sentiments es va veure relegats a un segon pla, a favor de la raó; malgrat no perdre el seu poder de lideratge, "actuaven des de les ombres". Per tant, aquests individus posseïen uns sentiments, motor de les seves vides; però preferien creure que era la inexperta raó la que els permetia una correcta habitabilitat en el planeta i un bon desenvolupament dels seus pensaments i accions. 

En primer lloc, tal com ja s'ha evidenciat diversos cops, les emocions es poden gestionar, però no es poden controlar mitjançant un mecanisme que no apel·la als sentiments com és la raó. Per consegüent, el procés és a la inversa: aquests aspectes que ens fan trasbalsar "el cor" (ja que científicament situem els sentiments en el cervell – com va postular el naturalista Charles Darwin al segle XIX -) poden modificar la nostra salut positivament o negativament, com va descobrir el psicòleg estatunidenc Paul Ekman amb el seu estudi a una tribu de Papua Nueva Guinea. D'aquesta manera, validem que el nostre cos i, en concret, la nostra ment, pensa i actua determinada per les nostres emocions. Per exemple: les millores reals en la malaltia del càncer amb una actitud de predisposició i esperança, o l'increment de problemes cardíacs a causa de l'ansietat i/o de la depressió. 

En segon lloc, un altre argument a favor de què els sentiments guiïn al cervell i utilitzin a la raó com una titella per als seus propis interessos, és el fet que quan el cervell rep estímuls exteriors que immediatament són interpretats pel sistema límbic i emmagatzemats subjectivament a la memòria, a l'hora de recuperar aquests records apel·lem a com nosaltres els vam connotar recorrent a l'amígdala cerebral (on se supervisen les emocions i els sentiments d'acord amb els seus corresponents patrons de conducta). En conseqüència, podem dir que la premissa verdadera sobre que vivim emocionalment és una evidència contrastada, tal i com veiem en les successives hipòtesis: captem la realitat amb els sentits, la interpretem amb els sentiments i l’expressem amb les emocions. 

En conclusió, la ment humana està liderada i influenciada pels sentiments, els quals tenen la facultat de "decidir" el futur de la persona que integren, modificant la seva salut, les seves accions, i els seus pensaments i records. Són el mitjà amb la qual vivim, i pel qual la vida humana és vida. 

Liuva Ramos

Els humans som raó i emocions. Realitzem processos racionals, elaborem pensaments però també apareixen en nosaltres sentiments i emocions. Raó i emocions estan íntimament relacionats: nosaltres percebem el món d’una determinada manera, cosa que fa originar emocions i aquestes porten a l’elaboració de pensaments i raonaments que construeixen l’opinió que nosaltres tenim del que ens envolta. Descartes va ser el primer filòsof en afirmar que existeix una relació entre ànima (part que ell associa amb la ment, lloc on, segons Descartes, s’originen les emocions) i cos (part que associa amb pensament, amb la raó). La raó no pot controlar les emocions, no pot controlar els sentiments. Les emocions són les que humanitzen el propi ésser humà. 

En primer lloc, les emocions ens influeixen més que la raó per una explicació biològica, d’anatomia del cervell humà. Les emocions s’originen a una part del cervell que és més primitiva, és més antiga que la part on es troba la raó. Aquesta part del cervell és el cervell límbic. Aquest cervell funciona de manera molt ràpida: les emocions necessiten molt poc temps per produir-se. Emoció vol dir “impuls o moviment”. Per tant, tal i com el seu significat diu, són eines que garanteixen la nostra supervivència. En canvi, la raó es troba al neocòrtex, una part del cervell que va aparèixer més tard i que és exclusiva de l’ésser humà. Funciona molt lentament, cosa que explica que per construir un raonament es necessiti més temps que per produir-se una emoció. 

En segon lloc, cada un de nosaltres ens diferenciem dels altres per allò que sentim: per les emocions, els sentiments i les sensacions que vivim. Aquestes són les que condicionen com som i com ens comportem en cada situació; encara estar influïdes, evidentment, per l’entorn social. 

En conclusió, la raó no pot ni eliminar ni controlar una emoció que ha nascut. Les emocions garanteixen la nostra supervivència i per tant, intentar erradicar-les aniria en contra d’aquesta i determinen i caracteritzen l’essència de cada persona. 

Irene Fernández

Els humans som els únics éssers vius que tenim la capacitat de raonar. Tot i així, gran part de les decisions que prenem cada dia ens venen marcades per les emocions. Molts dels filòsofs més coneguts, com Descartes i Plató, parlen de l’existència de les emocions i es posicionen a favor o en contra de si la raó hauria de controlar els sentiments. 

En primer lloc, tal i com ho va definir Aristòtil, la raó o “logos” és l’única que ens defineix com a humans. Aquesta part, però, no és capaç de controlar les emocions. Malgrat una persona proposar-se actuar o prendre decisions només utilitzant la raó, és impossible evitar la influència de les passions, per exemple: quan ens plantegem ser més pacients, a l’hora d’esperar en una cua ens desesperem i ens cansem ràpidament. 

En segon lloc, les passions formen part de la nostra essència i si intentéssim controlar-les, actuaríem fredament, com si fóssim màquines. Som el conjunt de les nostres emocions i aquestes ens ajuden a decidir. 

En conclusió, els humans hem estat capaços de construir màquines que porten a terme processos lògics, però encara hem estat incapaços de crear una màquina amb emocions o sentiments. Encara que la raó ens caracteritza com a éssers humans, són les nostres emocions les que ens porten a actuar i prendre decisions a la nostra vida i ens completen com a persones.