Filosofia 2n BAT - Dissertacions sobre Nietzsche

És cert que Déu ha mort i que ara som nosaltres els que hem d’inventar valors nous per impulsar la nostra vida?

Déu, el màxim símbol de la religiositat cristiana, ha estat venerat pels fidels d’aquesta religió i respectat per la majoria de la població, tant creient com no creient, des de fa molts segles. La importància que la religió ha adquirit, l’ha permès, no només controlar la població i limitar-ne el seu desenvolupament, sinó que hi han inculcat els seus valors. Amb el pas del temps podria haver-se fet evident la necessitat d’un canvi de valors i de que sigui la mateixa societat la que els faci. Però, podem arribar a dir que Déu ha mort? I és realment la societat actual capaç de promoure els nous valors?

En primer lloc, des del punt de vista empirista, Déu no ha mort perquè com no es pot demostrar la seva existència, allò que no existeix no pot morir. Actualment i gràcies als avenços de les tecnologies, el sentiment catòlic, ha anat perdent importància, i les persones dubten més de la religió i de l’entitat eclesiàstica. Això ha donat lloc a que s’estengui la creença de que Déu no existeix i per tant no pot haver mort.

En segon lloc, una part important de la societat es considera, avui en dia, creient i aquells que no ho són, no gosen criticar la religió pel sentiment de tradició que representa. Com a mostra d’això, encara actualment les festivitats religioses com les processons són observades i viscudes per moltes persones que malgrat no ser creients, respecten la religió i ni tan sols es plantegen el fet d’abolir els valors que aquesta representa. La influència tan massiva que va tenir la religió ha arrelat en les societats i això impossibilita la creació de nous valors, ja que, com diu la teoria del Nihilisme de Nietzsche: per a construir uns valors primer n’hem de destruir els que ara imperen.

En conclusió, la mort de Déu, en sentit literal, no ha succeït ja que si es creu que no ha existit no pot haver mort. I tampoc en sentit figurat, perquè el que simbolitza la mort de Déu és la desaparició dels valors cristians, i això tampoc no ha passat degut a l’arrelament tan fort de la religió en la nostra quotidianitat.

Ricard Moral

 

Ja des de l’explicació dels dos tipus de nihilismes, Nietzsche deixa ben clar que la societat necessita un canvi: una destrucció que ha de derivar en una reconstrucció. El filòsof sempre ha discrepat amb els valors que l’Església proposa, doncs creu que la gent els acata per tal d’assegurar-se una plaça al Regne del Cel, servint així d’amenaça. Però és més que evident que el temps corre i els anys passen, i com les veus diuen, només mor allò que és oblidat. Doncs, s’ha aconseguit deixar enrere els valors catòlics, creant així uns de nous, o seguim sense haver fet el canvi que Nietzsche proposava ja a meitats del segle XIX?

Per una banda, és innegable que el pas dels anys duen lligats nous corrents de pensament. Aquestes novetats no sempre agraden a tothom, i sovint, les ments més conservadores tendeixen a refusar els canvis de mentalitat que les noves generacions reclamen. Un exemple podria ser l’aprovació dels matrimonis homosexuals o l’acceptació de l’avortament.

D’altra banda, també cal destacar que ja s’ha recorregut part del camí que guia el poble cap al gran canvi. Al llarg de la història, s’han normalitzat aspectes que anys enrere eren impensables. Un exemple podria l’aprovació del divorci o l’acceptació de les parelles no casades.

Així doncs, els homes del segle XXI intenten ometre els valors judeocristians i lluiten per la creació d’uns de nous, més adaptats als temps que corren; tot i que és més que evident que encara queda un llarg camí. Per tant, Déu (considerant Déu com els valors catòlics) ha mort i les noves generacions treballen per tal de construir una nova societat.

Carlota Garcia

La figura de Déu i la religió cristiana han portat a la societat occidental a ser el que és avui dia, això és un fet, i és innegable. Per aquest motius no penso que Déu hagi mort ni hagi de morir per a que la societat pugui avançar. Som nosaltres mateixos que hem d’impulsar nous valors, però aquests no han de ser ni ho seran mai incompatibles amb la religió.

Per començar, al Nou Testament de la Bíblia hi és degut a que Jesús de Natzaret va ser el fill de Déu fet home, va dir-nos que sí els deu manaments eren correctes, però que es poden sintetitzar amb dos molt senzills: estimar Déu i estimar el proïsme com a un mateix, fet que penso que no impedeix crear nous valors i impulsar una nova societat. A més el segon d’aquests dos manaments es pot equiparar força a la regla d’or de la moral kantiana.

A més a més, el penedir-te d’un error que hagis pogut cometre no t’impedeix poder pensar en com arreglar-lo; és més penso que el penediment d’un error que haguem comès és el primer pas per a poder-lo solucionar. Aquest penediment no és pas un martiri constant, ni tampoc un impediment a permetre’ns actuar com vulguem. La religió al igual que la nostra societat ha evolucionat força i ja no és lo estricte que era abans.

Per acabar, crec que tot ésser humà que fa mal a un altre persona sigui o no voluntàriament, tard o d’hora se sent culpable per allò que ha fet, per tant aquest penediment és el suficient que porta a la redempció per poder arribar a un suposat món supraterrenal. No crec que hagi de ser l’església que hagi de netejar els teus pecats, sinó que és un mateix qui ha de saber els errors que comet per així créixer com a persona i millorar. Els valors imposats per la religió no són més que una regla moral que tot ésser humà neix amb ella interioritzada, però que és el tracte que rep de la societat el que el pot corrompre i actuar de manera indeguda. Per tant, crec que sí que hem de replantejar nous valors per a poder aconseguir una societat que ens permeti a tothom actuar de manera correcte sense necessitat de ser egoista, rebent el mateix a canvi.

Ángel Cazallas

Cap a finals del segle XIX, Friedrich Nietzsche ja va proposar una idea molt innovadora i trencadora amb la societat de l’època: la supressió de la religió en els valors, ja que aquesta ens obligava a sotmetre’ns a una sèrie d’ordres irracionals que l’únic que feien era anular la nostra creativitat i potestat de lliure expressió, aniquilant així qualsevol possibilitat de voluntat de canvi, assegurant la moral d’esclaus. Però hem assolit aquesta idea a la que Nietzsche aspirava amb la seva filosofia, o en certa manera seguim estant dominats per aquesta perniciosa institució anomenada Església? 

D’una banda, en la nostra societat encara podem observar que l’Església té molta importància en la vida de les persones, i de fet podem dir que actualment està en auge aquesta influència degut a la situació que estem passant actualment. Per tant, desgraciadament, en la societat en la que vivim no hem aconseguit encara aquest concepte que Nietzsche proposava com a “mort de Déu”, referint-se així a l’eliminació de tot valor de procedència religiosa que pogués resultar perniciós per l’individu.

D’altra banda, la invenció de nous valors s’hauria de donar quan aquesta anomenada “mort de Déu” nietzscheana ja s’hagués donat, cosa que encara no ha succeït, com prèviament hem dit. Eliminant el factor religiós, l’element diví al voltant del qual giren totes les teories transcendentals i que sobrevaloren la moral d’esclaus, invertint el sentit d’aquesta amb el de la moral de senyors, aconseguirem la possibilitat de reconstrucció d’una nova societat establint els valors des de les bases i apropant-nos cada vegada més a la promoció de l’ateisme com a base vital. Aquests valors els haurien d’establir els individus considerats superhomes, basant-se en una moral de senyors. D’aquesta manera, hauríem assolit la societat que Nietzsche creia ideal. En conclusió, podem dir que en l’actualitat hem fet un retrocés en aquest aspecte, ja que la religió ha recobrat un paper molt important i influent en la societat. És per aquest motiu que no podem considerar que haguem assolit la “mort de Déu”, seguim estancats en els valors perniciosos que ens proporciona la religió, ens trobem en una societat estèril. La teoria de la filosofia de Nietzsche que proposa aquest canvi a l’ateisme de la societat, en els llibres i escrits és molt bonica i esperançadora, mentre que a l’hora de reflectir-la correctament en la societat tot es complica. És per això que podem dir que actualment, la idea de “mort de Déu” i el que aquesta comporta esdevé una dolça utopia en una societat basada en la moral d’esclaus i dominada per la institució eclesiàstica.

Sònia Peiró

Innegablement, la religió, des dels seus inicis, ha tingut molta influència en la vida política, social i, fins y tot, econòmica de països tant occidentals com orientals. Aquest fet fou fortament criticat pel filòsof alemany Friedrich Nietzsche qui culpava a les institucions religioses d’haver inculcat uns valors que ens allunyen de la vertadera realitat. Només seríem capaços d’avançar aconseguint el que ell anomena: ‘la mort de Déu’, que suposaria la desaparició dels valors religiosos. Després d’estudiar a Nietzsche i en ple segle XXI continuem ‘donant vida a Déu’ de manera directa o involuntàriament. 

En primer lloc, avui dia continuen havent països confessionals, és a dir, països en els que la majoria de les seves lleis estan basades en la moral y valors religiosos. No ens resulta un fet escandalós, de fet, segurament hi ha gent que ho veu totalment natural degut a que al llarg de tota la historia qualsevol decisió o fet ha estat recolzat per l’Església. El problema de que la religió es situï al mateix nivell que la política, o de vegades l’acabi superant en poder, comporta que son les entitats religioses les qui acaben dictant les lleis que regulen els nostres estats. Les hem de complir, i les complim! Perquè pensem que busquen el nostre bé sense adonar-nos que d’aquesta manera la religió domina totes les decisions dels ciutadans. 

D’altra banda, és cert que la societat s’està allunyant cada vegada més de la religió. Motiven, sobretot als més joves, les ganes d’acabar amb allò imposat, allò que considerem que no és nostre i ens decantem per negar tot el que provingui de la religió. A partir d’aquest moment creiem que hem assassinat a Déu, ¿realment és així?. La religió té un poder mil·lenari i com ja he dit, comptava y compta amb una gran influència. Encara que creiem que per no practicar ni compartir la moral religiosa ja hem aconseguit enderrocar-la, la seva influencia històrica ha deixat un rastre que som incapaços de notar. Molts dels prejudicis, valors o principis que tenim tenen origen en els valors religiosos que han anat calant en les nostres conductes fins al punt de fer-los propis i naturals. 

En conclusió, encara no hem sigut capaços de donar mort a Déu ja que per aconseguir-ho necessitaríem la destrucció de la religió arreu del món i ens trobem amb països que continuen basant les seves lleis en normes religioses. A més, encara que volguéssim derrotar-la sempre cometríem algun error perquè tenim aquests valors molt interioritzats. Només una forta voluntat de poder eradicar-la podria donar origen a una nova societat allunyada de la religió però, avui dia no ho hem aconseguit.

Mireia Atto

Des dels inicis del cristianisme a la Palestina del segle I dC, la religió i, per tant, la figura de Déu, han homogeneïtat la moral a Occident. Avui dia, en plena revolució tecnològica, podem afirmar que la figura de Déu i els seus valors ultraterrenals han quedat soterrats davant el reconeixement de les llibertats individuals de cadascun dels ciutadans dels anomenats com a Estats moderns laics, sorgits amb posterioritat a la Revolució Francesa (1789), gracies a les reivindicacions de filòsofs com ara Stuart Mill. 

Per una banda, podem establir que som nosaltres aquells que decidim lliurement la nostra pròpia moral, és a dir, la determinació d’allò que considerem com a bé. Així, es deixa de banda la restricció de llibertat moral que van imposar les institucions eclesiàstiques, amb la imposició d’un valor suprem que de ser traspassat, seria considerat com a pecat. D’aquesta manera, es posaria en dubte la vida més enllà de la mort del practicant, en un cert abús de la fidelitat per part de l’Església, basant-se en la manipulació per impedir la oposició als valors judeocristians, com haurien fet, de certa forma, els sofistes a l’Antiga Grècia del segle V aC. 

Per una altra banda, malgrat que com hem esmentat, gaudim de la llibertat de decisió de com volem afrontar la nostra vida, la intervenció de l’Estat, amb independència dels raonaments de l’Església, mitjançant el poder executiu, legislatiu o judicial, imposa certes restriccions per a que cada ciutadà pugui dur a terme la seva pròpia transfiguració de valors, tal i com molt bé va dir Nietzsche en la seva extensa filosofia critica amb la realitat de finals del segle XIX, doncs en cap cas podria considerar-se com a bé, per exemple, l’ús de la violència o la difusió de l’odi, ja que li suportaria un càstig totalment justificat i raonable. Així, podria crear nous valors que rebrien l’acceptació de tothom com la fraternitat, la fermesa o el reconeixement de la diversitat. 

Finalment, en conclusió, tant el reconeixement de la llibertat individual per assegurar la creació d’uns valors morals propis i la intervenció de l’Estat per tal de que aquests siguin d’acord a uns principis universals, perpetua la creació d’una societat més madura que mira al futur i no cau ni en la decadència ni en el conformisme que va suposar el poder de l’Església durant tants segles de la nostra història.

Christian Ortiz

Nietzsche, en el seu temps va parlar sobre la mort de Déu i sobre com havia de succeir aquest fenomen. Les seves teories també son aplicables avui en dia ja que els valors de la nostre societat han començat a canviar respecte la seva època. Ens trobem en un panorama que malgrat ha començat a abandonar la creença en la religió, encara es veu influenciat per aquesta. Per això crec que Déu està morint però que encara no és mort. 

En primer lloc, defenso aquest punt de vista perquè tal com Nietzsche va explicar, un cop haguéssim matat Déu ens veuríem en una societat destruïda on els individus al principi se sentirien perduts però desprès, d’acord amb el nihilisme positiu, es recompondria fent un canvi de valors. A la nostre societat està començant a produir-se aquesta destrucció dels valors tradicionals ja que ara si que comencem a acceptar una vida plena terrenal en comptes de limitar-nos a representar la figura del penitent. Ara ens permetem luxes que la institució eclesiàstica no hauria permès anys abans i això és perquè ha començat aquesta destrucció dels valors tradicionals però encara no s’ha complert la segona fase que és substituir-los per uns altres que ens facin portar una vida plena. Això sobretot ho podem comprovar amb l’increment de la quantitat de gent que pateix depressions o que no se senten plenes i necessiten anar al psicòleg per trobar metes que els hi facin viure plenament. Per tant veiem que aquest canvi no s’ha acabat de fer. 

En segon lloc també crec que no ha mort definitivament perquè l’església encara té el poder d’inculcar-nos valors perquè actuem d’una forma determinada ja que no tota la població ha deixat de creure cegament en aquesta. A més totes les seves institucions es mantenen i malgrat que han perdut part d’influència segueixen tenint control sobre gran part d’algunes poblacions fent que no abandonin alguns valors o algunes actituds que tenen els individus. I això sense saber si actuen de determinada forma perquè pensen que s’ha d’actuar així o perquè és allò que socialment és correcte. 

En definitiva, és cert que la societat està començant a canviar però Nietzsche també va dir que aquest canvi es faria paulatinament i crec que encara ens trobem en aquesta transició perquè tant la influència religiosa com les institucions segueixen sent i això fa que encara no s’hagi pogut produir la construcció de valors nous que indicarien que Déu ha mort.

Carla Sanz

La religió és un concepte molt ambigu i que per tant, pot arribar a generar un gran debat entre les diferents posicions que ha anat adoptant la població vers aquesta; Cal afegir que actualment encara no s’han trobat evidencies que justifiquin l’existència d’algunes de les divinitats en que la fe és fonamenta, tot i això, afirmar la mort de Déu i creure en la creació de valors nous per impulsar la vida, es bastant extremista, sobretot per a totes aquells/es que són creients

En primer lloc, perquè com s’ha pogut anar comprovant al llarg de la historia , religions com la cristiana han tingut un ressò molt important en la vida de moltes persones , que han transformat les paraules i els valors que Déu va defensar fa tants i tants anys, en un estil de vida; Actualment, tot i que no vivim en una societat en que la religió se’ns imposi son molts els individus que continuen escollint la figura del senyor com un exemple a seguir. 

En segon lloc, perquè la religió no només ha esdevingut part del la moral de moltes persones, sinó perquè també és el pilar fonamental de moltes de les disciplines (matemàtiques, filosofia...) que encara avui en dia son essencials per a nosaltres. 

I per últim, perquè forma part de la nostra cultura i de tot el patrimoni cultural que ens envolta; És per això que tot i que potser si que es cert que Déu no es present “físicament” entre nosaltres, afirmar la seva mort seria molt contradictori, perquè mentre hi hagin cultures, persones i disciplines que continuïn estenent de forma indirecta o directa la seva història/missatge, Déu no haurà mort. Pel que fa els valors, i i tal i com he esmentat en el primer i segon paràgraf, cadascú pot compartir els valors que cregui convenient per impulsar la seva fe tot i que si què és cert que mentre la religió no desaparegui crear-ne de nous que estiguin totalment desvinculats d’aquesta serà impossible. 

Paula Bosqued

Avui en dia, a la societat actual encara persisteixen els valors religiosos i part de la població segueix creences religioses. Això ens permet observar que no s’ha produït la mort de Déu ni l’abandonament dels respectius valors que se’n desprenen. Tot i així, crec que hem estat capaços i ho seguirem estant, de crear nous valors humans no regits per la religió i que permetin impulsar la nostra vida. 

En primer lloc, a la nostra societat ja hem estat capaços de crear valors nous que no provenen de la religió, en gran part gràcies a la transició cap a la democràcia i a l’allunyament de la religió i de la seva moral de la vida quotidiana. Podria ser un exemple el valor de la igualtat, tant de gènere com de religió, de raça, d’orientació sexual...que impulsa la societat actual i per la qual lluitem contínuament. 

En segon lloc, la institució eclesiàstica hauria de renovar la seva ideologia i modernitzar i actualitzar alguns dels seus valors i el seu llenguatge. Mentre això no es produeixi hem de ser nosaltres, la pròpia societat, la promotora i creadora dels valors que facin avançar i sustentin la societat occidental. 

En conclusió, mentre es produeixi aquest procés de renovació de la institució eclesiàstica o, segons Nietzsche, la possible desaparició, ha de ser la societat la que construeixi un nou món amb valors deslligats de qualsevol religió; cosa que portem intentant des de fa uns anys. 

Pablo Fernández