ÉS
CONSISTENT L’UTILITARISME DE MILL?
L’utilitarisme és una teoria que
va ser fundada a finals del s. XVIII per el teòric Jeremy Bentham i va impulsar
el filòsof John Stuart Mill. Evoca des d’una base sociopolítica fins als valors
com l'educació o la sanitat pública. Com totes les teories crea debat, entre si
estan d’acord o no. I en aquest cas el que es realitza és si es pot trobar una
lògica. La resposta més clara és que no en té i no estic d’acord amb la teoria.
Primerament, com la teoria de
l’utilitarisme planteja, les teves accions causin dolor o felicitat sempre
seran globalitzades, és a dir, buscar la felicitat mirant pels teus interessos
és ser egoista. El problema es produeix quan el plaer comú fa mal a unes altres
persones. Segons diu, sempre hi haurà una petita comunitat que patirà aquest bé
comú però que passa quan es transgredeixen els trets universals? Encara que una
gran part vulgui tenir el plaer no es poden treure els drets de la vida, la
família o l’educació. Per tant la base de la teoria cau.
Seguidament, trobem la llibertat.
Tal com diu l’utilitarisme un individu ha d’entendre que el millor és
l’harmonia social i ha de ser educat per a poder assolir-la. Però si un ésser
sempre ha de fer les accions intentant que la felicitat sigui per a la gran
majoria mai podrà actuar d’acord amb el que vol, l’estan oprimint les seves
accions a unes determinades que se suposen han de fer-li feliç encara que no hi
estigui d’acord, a més d’això proposa que es produeixi una secularització des
de l’educació per a que interioritzin els valors per a aquesta harmonia i
tranquil·litat.
En conclusió, l'utilitarisme de
J.S Mill que planteja tenir una felicitat col·lectiva no es pot sustentar amb
unes bases lògiques primerament perquè pel plaer de la comunitat no es poden
transgredir els trets universals i a més per la poca llibertat que deixa a
l'individu i la secularització que es produeix mitjançant l’educació.
Beatriz Álvarez, 2n Bat A
LA CONSISTÈNCIA DE L’UTILITARISME
En l’actualitat entenem la teoria de
l’utilitarisme de John Stuart Mill com la base de l’Estat modern: proporcionar
la major quantitat de béns per la majoria per aconseguir la felicitat
col·lectiva. D’aquesta manera la satisfacció privada i pública van de la mà,
tot i que a vegades s’ha de sacrificar una decisió personal pel bé de la
majoria. Aquesta doctrina avui en dia és criticada per alguns que creuen que ja
no és consistent. Tot ser una qüestió de debat, jo estic convençuda que
l’utilitarisme encara continua vigent en el segle XXI.
En primer lloc, JS Mill defensava
“la major felicitat per el major nombre”, la qual cosa vol dir que
l’utilitarisme sempre defensarà la recerca de la felicitat sempre i quan la
satisfacció privada i pública estiguin unides. A això anomenem altruisme: ens
sacrifiquem quan una decisió no ens
beneficia personalment però si que afavoreix a la majoria. Aquesta podria
considerar-se la base de l’utilitarisme i és la que contribueix a la felicitat
universal. ¿Per què diem, llavors, que l’utilitarisme encara continua vigent
avui dia? Doncs perquè l’objectiu principal de l’Estat modern és encarregar-se
de la felicitat dels ciutadans. Un exemple d’això són els pobles que estan al
costat d’un aeroport, que han de viure escoltant constantment avions
enlairar-se i aterrar. És obvi que no podem prescindir dels aeroports perquè
com a ciutadans tenim dret a viatjar, per aquesta raó l’Estat sacrifica la
felicitat de la minoria per la de la majoria.
En segon lloc, els crítics de l’utilitarisme aprofiten el tòpic del circ romà per criticar la doctrina. Segons
ells, un utilitarista sempre preferiria la mort d’un cristià en un circ que la
infelicitat del públic que l’observa. Això no té cap ni peus perquè JS Mill va
establir el principi del dany, el qual explica que nosaltres tenim la llibertat
de fer el que vulguem, sempre i quan no realitzem un mal cap als altres. Aquest
principi ha d’estar per sobre de qualsevol pensament i acció. Fer que un
cristià fos assassinat només per a que la majoria fos feliç significaria que
els altres estarien intervenint en la seva llibertat, quan Mill va afirmar: “la
meva llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre”, la qual cosa vol dir
que nosaltres tenim el dret de decidir sobre la nostra vida, però no sobre la
dels altres.
A tall de conclusió, jo crec que
l’utilitarisme és una doctrina molt consistent avui dia perquè és la base de
l’Estat capitalista. Tant l’altruisme com el principi del dany són dos
principis que el fonamenten i se’ls ha tingut en compte a l’hora d’elaborar
lleis per mantenir l’harmonia entre ciutadans.
Ruth De Antonio, 2n BAT A
Actualment és objecte de debat la teoria de l’utilitarisme de John Stuart
Mill , aquest no va arribar als extrems de Bentham, però sí que va col·locar la
idea del que és útil en un lloc elevat
del seu sistema filosòfic. A l'hora d'establir què és el moralment correcte,
doncs, va establir com pilar fonamental perseguir el major bé per al major
nombre de persones. Jo hem decanto per dir que la teoria l’utilitarisme esdevé
la base per constituir un estat.
En primer lloc, la base de l’utilitarisme és proporcionar el major nombre
de bens pel major de persones. Per exemple en l’àmbit urbà, la construcció d’un
parc per exemple si no tenim nens petits al nostre voltant, nosaltres
difícilment podrem utilitzar aquell parc però el que fem és mirar si això li
beneficiarà a la gran majoria de la població.
En segon lloc, cada individu té dret a actuar d'acord amb la seva pròpia voluntat
en tant que aquestes accions no perjudiquin o danyin als altres »(el famós,« la
meva llibertat acaba on comença la llibertat del meu veí »). Segons això, en
les nostres vides hi ha certes parcel·les 6 d'actuació en les que ningú pot
entrar. Si una acció duta a terme per nosaltres només ens afecta a nosaltres,
llavors ni la societat ni l'estat ni absolutament ningú té dret a intervenir o
prohibir-la. En qualsevol cas, per això abans caldrà determinar què és el que
entenem per mal. Mill, per exemple, considera que l'ofensa, una cosa comunament
esgrimit per vetar la llibertat d'altres, no és una forma de dany. Mill més que
cap, serà gran defensor de la llibertat d'expressió.
Per concloure, la llibertat o per l’altre costat proporcionar el major
nombre de bens pel major nombre de persones, són dos dels pilars de la teoria
de l’utilitarisme el qual jo crec que actualment la trobem vigent sobretot en
política o en l’estat que tenim avui dia.
Carla Garcia, 2n bat A
La consistència de l’utilitarisme
Avui en dia la teoria de John Stuart Mill sobre
l’utilitarisme es tradueix a proporcionar la major quantitat de béns per la
majoria de gent amb l’objectiu de aconseguir una felicitat col·lectiva i
individual. Les
conseqüències de les accions es valoren, segons la quantitat de felicitat que aporten per al major nombre possible encara que hagis de
sacrificar coses per a tu mateix. Actualment aquesta doctrina filosòfica es
criticada per gent que pensa que ja no es sòlida. Des de el meu punt de vista l’utilitarisme
encara es vigent en el segle XXI.
Primer de tot, John Stuart Mill defensava “la major felicitat per el
major nombre de persones”, això implica sempre buscar i defensar la felicitat.
Com he comentat abans, de vegades cal sacrificar-se un mateix quan la decisió
beneficia a un gran col·lectiu i això te un nom, altruisme, es considerat com
la base principal de l’utilitarisme ja que contribueix a la felicitat del grup.
L’utilitarisme continua actiu avui en dia ja que l’objectiu principal de un
Estat és encarregar-se de la felicitat dels seus ciutadans, tot i que en algunes
ocasions s’ha de sacrificar la felicitat d’una part de la ciutadania per una
part majoritària, com pot ser l’exemple d’algunes construccions que poden
molestar alguns però beneficien a molt d’altres.
Per
un altre part s’utilitza el concepte del circ romà per criticar la doctrina de
l’utilitarisme. Segons els crítics, diuen que prefereixen la mort d’un ciutadà
per poder satisfaci la felicitat de tot un públic, cosa que no té cap sentit
per John Stuart Mill ja que ell diu que la llibertat i els dret d’una persona
acaben on comencen els drets i llibertats d’un altre i que tenim total dret
sobre la nostre vida però no sobre la vida dels demes, ja que quan es perd una
vida humana això es considerat una pèrdua global i col·lectiva i això de cap
manera es pot nombrar com un bé comú.
Com
a conclusió, considero que l’utilitarisme es una doctrina actualment viva ja
que des de el meu punt de vista és la base principal d’un Estat Capitalista.
Actualment jo crec que en el moment d’elaborar una llei tenen en compte tant
l’altruisme com l’utilitarisme de magnituds per tal de poder mantenir als
ciutadans contents.
Mar Mainat, 2n bat A
ÉS CONSISTENT L’UTILITARISME DE JOHN STUART MILL?
John
Stuart Mill, considerat el pare de l’Utilitarisme, va ser una persona que va
ser un experiment del seu pare, James Mill i això el va marcar molt, des de ben
petit al tenir tants coneixements va decidir agafar la teoria del seu pare i un
gran amic seu, Jeremy Bentham, i millorar-la i així ho va fer, perquè gracies a
John Stuart Mill avui en dia tenim la gran majoria de coses gracies amb ell i
al Utilitarisme.
En
primer lloc, cal recordar que John Stuart Mill, va ser una persona en general
molt desgraciada i amargada, però això no li va impedir millorar el concepte de
l’Utilitarisme. Tot i ser un desgraciat John Stuart Mill recordem que ell va
fer la diferencia de la felicitat entre les coses que ens donen plaer i
aquelles que no, ell deia que potser una cosa no et genera felicitat perquè per
tu no es útil però per altres persones si i per tant tu no has de ser egoista i
queixar-te sinó que has de ser altruista ja que tu utilitzaràs altres llocs
públics que et generen felicitat i d’altres no, per tant, John Stuart Mill, un
dels seus pilars basics del Utilitarisme es que s’ha de fonamentar amb persones
altruistes, i crec que gracies a ell
avui en dia la gran majoria de persones respectem un parc, o una discoteca
o un salo de ball....
En
segon lloc, cal recordar que John Stuart Mill va crear el principi del dany ,
seguint les pautes de Immanuel Kant que deia que sempre has d’actuar de la
mateixa manera que vols que actuïn amb tu. Mill va decidir crear el principi
del dany, que ell el va basar en tu pots dir, pensar i fer absolutament tot el
que vulguis sempre i quan no facis mal a ningú, i si fas mal a alguna persona
des del teu interior ha de sortir una veu que et fa rectificar i tot això es
podria aconseguir gracies a l’educació. Per mi gracies a aquesta raonament de
Mill avui en dia podem tenir a les nostres mans, una escola publica.
Per
concloure, si l’Utilitarisme de John
Stuart Mill es consistent i molt, gracies a ell i als seus fonaments podem
tenir una gran educació publica i la gent es mes cívica, per tant
l’Utilitarisme ens ha donat pràcticament tot.
Jordi
Manau, 2n Bat A
ÉS CONSISTENT LA TEORIA
DE L’UTILITARISME DE J.S. MILL?
Al llarg dels anys, s’ha
evidenciat que l’ètica utilitarista defensada en vida pel seu propi autor amb
la finalitat d’evitar la degradació de la moral humana, no donaria cap resultat
si s’apliqués a les societats actuals del s.XXI.
En primer lloc, mitjançant
l’utilitarisme de la regla es distingeixen les accions bones de les dolentes,
concebent com a positives aquelles que suposin un bé per a la majoria de les
persones. Aquesta base però, resulta
inviable a causa del gran egoisme que presentem els éssers humans, que
ens fa lluitar pels nostres interessos individuals ¡, per tant, per garantir la
nostra pròpia supervivència.
En segon lloc,
l’utilitarisme qualificat dona per fet que els plaers superiors, com
l’educació, sempre s’imposen davant els inferiors, com comprar-se roba. Ara bé,
en una societat actual con la nostra, existeixen una sèrie de valors que ens
condueixen a buscar la felicitat plena en els béns materials, i a més,
inconscientment, creiem que sense aquests és impossible ser realment feliç.
Per concloure, és
indiscutible que en una societat materialista i amb uns instints primaris tant
presents, aquest principi resulta una teoria difícilment aplicable.
Claudia
Muñoz, 2n Bat A
ÉS
CONSISTENT L'UTILITARISME DE JOHN STUART MILL?
Pregunta
per a un debat
Es
innegable que el utilitarisme va ser un pas molt important en temps de la
creació dels estats liberals-capitalistes (i en l'assoliment d'una educació
obligatòria i pública). Tot i així, segons el debat obert per Ramon Alcoberro
sembla que el utilitarisme ha perdut la seva consistència al llarg dels anys i,
personalment, concordo amb la seva opinió.
En
primer lloc perquè, segons el utilitarisme, una persona ha de ser sempre lliure
per decidir. Però, si realment això fos cert per què som nosaltres, els països
del primer món, els qui decidim sobre temes que no ens concerneixen, com
l’eliminació de l’obligatorietat del burca en les dones musulmanes? La resposta
és que donem per fet que la nostra educació i cultura són les úniques vàlides,
perquè a diferencia de la educació impartida en aquells països la nostra és, en
part, superior (a nivell de coneixements); i ens adjudiquem el títol de
defensors dels pobres.
I en
segon lloc, relacionat amb el tema educatiu que Stuart Mill tant defensava,
perquè l’educació ha de servir per buscar un bé comú, la major felicitat pel
major nombre de persones. I, per bé comú, ens referim al “bé global”. Realment
podem ser feliços, o directament bones persones, si permetem que, mentre els
nostres fills van a l’escola, altres nens de països tercermundistes treballin
pel nostre benestar? La resposta és clara,
la magnitud moral hauria de superar el benestar propi.
En
definitiva, la teoria utilitarista no es sosté sense un canvi de mentalitat per
part dels països capitalistes. El utilitarisme, doncs, ha perdut consistència
en un món on s’anticipa la felicitat individual a la global, on obviem el dret
a decidir lliurement de segons qui
i avantposem la nostra manera de veure
el món, creient-nos amb el dret a fer-ho.
Fins a
quin punt es capaç d’arribar la critica de l’utilitarisme?
Al
llarg de la història, diversos valors han anat evolucionant al mateix temps que
ho feia la societat, tot i que a vegades aquests han pogut tenir un petit
retrocés. Un dels més importants i que més ha canviat de posició es el dret a
la vida; el qual avui dia no s’hauria ni de qüestionar ni d’arribar a pensar
que es pot treure.
En
primer lloc, la vida es un dret humà del qual cadascun es responsable i el qual
ningú et pot treure o tenir vot sobre ell sota cap circumstància. Aquest és
donat quan un neix i en una escala de valors es situaria en el lloc més alt,
donant-li la major rellevància.
En
segon lloc, tot i que moltes vegades s’han fet referències a donar prioritat a
la felicitat dels altres, com va fer J.S. Mill, en aquest aspecte no s’hauria
de tenir en compte; ja que per molta diversió que pot portar-li a una altre
persona, la teva llibertat va per sobre de qualsevol cosa.
Com a
conclusió, el valor de la vida no es una qüestió que s’hauria de discutir
perquè es un dret humà que tenen totes les persones i, a més, les llibertats de
cada una van per sobre de les dels altres, tot i que puguin no dirigir-los a
aconseguir aquesta felicitat màxima.
Marta
Tejeda, 2n Bat A
Jeremy
Bentham, creador de l’utilitarisme i John Stuart Mill, figura fonamental d’aquesta
doctrina arriben a la conclusió de que una acció ha de ser considerada correcte
en funció de les conseqüències que aquesta provoca.
En
primer lloc, a diferencia d'Aristòtil que deia que una acció es correcta en
funció de la felicitat que provoca en l’individu, la teoria utilitarista es
basa en la felicitat des d’un punt de vista col·lectiu i utilitza el principi
de la utilitat, entès com proveïment del major bé possible al major nombre de
persones, a la qual cosa, Mill donarà gran importància al sacrifici de
l’individu cap a una societat.
En
segon lloc, des del punt de vista de John Stuart Mill, la felicitat ha de ser contemplada des de una perspectiva
racional. Ell fa una diferenciació entre
els plaers creant així una jerarquia de plaers, els superiors i els inferiors,
i donant-li més importància als superiors ja que són aquells que no
desapareixen, amb els quals pots arribar a una felicitat vertadera i que a la
vegada son un bé social, com seria l’educació tant en valors com en
coneixements.
En definitiva,
l’utilitarisme de John Stuart Mill es centra en la felicitat col·lectiva,
donant gran importància als plaers superiors, sobretot a l’educació, i dient
que la nostra racionalitat hauria d’actuar avanç de fer una acció.
Ainhoa
Uralde, 2n Bat A
SERVEIX L’UTILITARISME PER DIRIGIR LA
SOCIETAT ACTUAL?
Jeremy
Bentham va ser el primer teòric social, polític i econòmic del utilitarisme.
Aquest nou corrent polític va ser recolzat per James Mill, el seu gran amic. El
nou model donava suport a l’educació i la sanitat pública, entre altres
demandes. James va experimentar les bases de l’utilitarisme amb el seu fill,
John Stuart Mill, que va rebre una infinita educació aïllat a casa. J. S. Mill
va ser el principal representant de l’utilitarisme en Europa. La base principal
d’aquest corrent es recollir el major nombre de béns per el major nombre de
persones. Aquesta idea proporciona un plaer qualitatiu per la societat, és a
dir, garanteix una societat amb facilitats per autorrealitzar-se i, per tant,
amb molts nombres de garantir la felicitat a cada individu.
En
primer lloc, avui dia totes les persones, com a meta personal, volen arribar a
la felicitat. Segons J. S. Mill, per arribar a aquesta felicitat hem de
garantir que les persones del nostre entorn siguin felices també. Si les
persones del teu entorn no son felices, és impossible que tu ho siguis. Mill
proposa la idea de la felicitat col·lectiva; si ens preocupen per aquesta
felicitat comuna alhora garantim la felicitat personal. Si garantim la
felicitat col·lectiva assolim el bé comú per la societat, aquest bé ens
garanteix una satisfacció, tant pública com privada.
En
segon lloc, la vida humana ens ha garantit, de generació en generació, unes
bases d’adaptació. La idea de tenir una supervivència assegurada ens obra les
portes a viure una vida plaent. J. S. Mill introdueix dos tipus de plaer: els
superiors i els inferiors. Els plaers inferiors ens limiten, son aquells
materials; quan tenim una mica d’aquest plaer, volem més i més per tenir-ho
sempre, encara que siguin efímers. Els plaers superiors no son quantificables,
en el moment que els adquireixes els tens introduïts per sempre, son infinits.
Els béns superiors ens proporciona un saber extra, aprenem dels plaers
infinits, ens fa autorealitzar-nos com a persones. En canvi, si disposem la
nostra felicitat en els béns inferiors, depenen d’allò volàtil, serem
infeliços. Per tal, si volem garantir la nostra felicitat en els béns superiors
garantim una felicitat infinita.
Per
concloure, l’utilitarisme és un nou corrent, tant polític com econòmic. Aquest
moviment ens garanteix amb una base moral: buscar el major nombre de béns
comuns per garantir el bé individual. Si cadascú es preocupa de la felicitat de
les persones del seu entorn, garanteix un bé
comú per la societat. La felicitat col·lectiva que ens apropa a la
felicitat individual. Una forma per apropar-nos a la felicitat és aprendre dels
plaers superiors. Ens proporciona un coneixement infinit i una felicitat
qualitativa, ja que ens fa créixer personalment.
Naira Alemán, 2n Bat B
L’UTILITARISME
DE MILL
Els
filòsofs sempre han intentat trobar una teoria que busqués el Bé Comú pels
ciutadans i donar-li un paper just a l’Estat. Tot i que han proposat moltes
teories al llarg dels anys, considero que la més apropiada i més encertada és
la de John Stuart Mill, l’utilitarisme.
En primer
lloc, Mill defensa l’utilitarisme, és a dir, l’estat ha de proporcionar el
major nombre de béns al major nombre de persones possibles. És evident que no
tothom estarà d’acord amb les accions que facis, per aquest motiu, apareixen
les figures dels admiradors i detractors. Tot i així, l’utilitarisme busca
sempre el benefici de la majoria per aconseguir la felicitat de la població.
En segon
lloc, Mill tracta dos plaers, els inferiors i els superiors. Els superiors no
es poden quantificar i són permanents, ningú te’ls pot treure. En canvi, els
inferiors, sí que es poden quantificar però no perduren en el temps, són
efímers. J. Mill li dona molta més importància als superiors. Estic totalment
d’acord amb ell perquè si dipositem la nostra felicitat en els plaers
inferiors, que són efímers, quan no els tenim no som feliços. Llavors basaríem
la nostra felicitat en els superiors ja que són estables i permanents. És la
única manera d’arribar a la felicitat vertadera.
Per
concloure, buscar de trobar la felicitat per la majoria de la població i
l’aposta pels plaers superiors, demostra que l’utilitarisme és una doctrina del
pensament totalment fiable i vigent en els nostres dies.
Noa Garcia, 2n Bat B
UNA VIDA SUPEDITADA A LA MAJORIA?
J.S.Mill va rebre els principis utilitaristes que el seu pare va
instrumentalitzar sobre ell, fent que aquest adquirís el major nombre possible
de coneixements. Aquest fet va marcar la seva vida i la seva filosofia,
portant-lo a defensar uns principis utilitaristes diferents als de Bentham i el
seu pare. Seguint la màxima d’aconseguir el major felicitat per al major nombre
de persones, sóc egoista si penso en garantir la meva vida sobre la felicitat
de la majoria?
En primer lloc va subratllar la importància tant de la quantitat com de
la qualitat dels plaers, i els va dividir en superiors, aquells que no es poden
quantificar i són de la pròpia persona, és a dir, ningú te’ls pot treure i, a
més, perduren en el temps. I els inferiors, aquells quantificables que sovint
són efímers.
En segon lloc la llibertat és més ideològica que realista ja que
l’opinió de la majoria és la que s’acaba
imposant. Tot i així, sempre hi haurà una minoria opositora a la qual se li ha
de permetre ajuntar-se i imposar les seves decisions si unificant-se superen a
la majoria, evitant caure en una tirania.
Per concloure, la vida és única a una persona i ningú te la pot treure
sense el teu consentiment. El teu benestar existencial és un plaer superior
personal i, tot i que una majoria te la vulgui treure, la pèrdua d’una vida en
cap circumstància pot comportar la felicitat de la col·lectivitat.
Irati Cen Gázquez, 2n Bat B
L’UTILITARISME COM A FONAMENT DE LA SOCIETAT
Per a què no hi hagi un
descontentament social, els govern solen proporcionar allò que la majoria dels
seus ciutadans volen. Això es coneix com utilitarisme, un model teòric,
polític, econòmic i social que es basa en proporcionar el major nombre de béns
al major nombre de persones. Però hi ha qui creu que aquest model no pot
funcionar ja que no sempre el que la majoria vol ha de ser el correcte. J.S.
Mill, principal teòric de l’utilitarisme, ja va preveure formes per evitar
males situacions.
En primer lloc, Mill dóna
molta importància un bé determinat per prevenir qualsevol maldat, l’educació.
Ell el determina com un bé no quantificable, així que l’Estat l’ha de
proporcionar de forma gratuïta i pública. D’aquesta manera, el ciutadà
vetllaria tant pel seu bé com pel dels demés. Evitant així una societat egoista
que només mira pel bé individual i no pel comú, de tal manera que
s'aconseguiríem una harmonia social.
En segon lloc,
l’utilitarisme no funciona fins que el ciutadà no associa que ell no pot
aconseguir la felicitat si les persones del seu entorn no són felices. Aquesta
relació s’anomena associacionisme. Els civils només podran arribar a aquesta
conclusió a partir d’una bona educació , així que, conseqüentment, faran el bé
evitant qualsevol desigualtat social.
Queda clar que el
utilitarisme si que pot funcionar en la societat si fomentem l’educació. Amb
ella no aconseguiríem ciutadans egoistes, ja que, inconscientment asociarien
que no poden ser feliços si la resta de la comunitat no és. Com a conseqüència,
obtindríem una societat reflexiva que pensés en el bé comú.
Judith Gómez, 2n Bat B
FUNCIONARIA LA TEORIA UTILITARISTA EN EL S.XXI?
Al llarg dels anys,
s’han anat creant moltes tendències filosòfiques importants, algunes de les
quals no tindrien sentit si les apliquéssim al món actual en el que vivim. Una
d’elles és l’utilitarisme de John Stuart Mill ja que no podria funcionar en la nostra
societat.
En primer lloc,
Mill deia que per aconseguir una societat equilibrada i aconseguir el major
nombre de béns per al major nombre de persones, hauríem d’aplicar-nos l’
utilitarisme altruista, és a dir la satisfacció col·lectiva; però això no funcionaria
ja que nosaltres som persones egoistes i simplement mirem per la nostra
felicitat, és a dir, una satisfacció privada.
En segon lloc,
segons Mill, s’hauria d’intentar mirar per les persones més febles i garantir
la inexistència d’una desigualtat social, ja que això condiciona la llibertat
humana, degut a que qui més recursos té, més oportunitats tindrà en un futur.
Actualment, la desigualtat social és un fet evident en la societat i que no té
indicis de millorar, per tant la teoria de Mill no tindria cap sentit.
En definitiva,
podem pensar que la teoria utilitarista no funcionaria en el nostre sistema
capitalista, ja que vivim en un món ple de persones egoistes que només volen la
seva pròpia felicitat; i on existeix una clara desigualtat social en la que no
tothom te les mateixes oportunitats.
Irene Milà, 2n Bat B
UNA VOLUBLE DOCTRINA
És
evident que ,trobant-nos en un país semi-capitalista i democràtic,
l’utilitarisme seria considerat un focus enlluernador cap un paradís del
benestar. Malgrat això, la realitat dista molt de la utopia dictada,
principalment, per John Stuart Mill.
En primer
lloc, la imposició d’uns valors ètics per mitjà de l’educació comportaria
restringir la diversitat de pensament, fet que es contradiria amb un dels
principals postulats: la llibertat de l’ésser. I no només això, sinó que si
s’excava una mica més en un món no tan objectiu i mesurable com el que es
presenta, és fàcil afirmar com una aspiració a la universalitat deixaria al seu
pas moltes ments disconformes. Conseqüentment, i segons el mateix utilitarisme,
aquesta doctrina faria el mal.
En
segon lloc, la concepció d’uns plaers intel·lectuals superior als carnals no faria més
que erradicar la part més animal i primitiva de l’ésser humà. Si bé és cert que
el que ens distingeix de la resta d’organismes és la desenvolupada capacitat de
raonar, també ho és que la repressió dels instints, sobretot els libidinals,
impedeixen l’assoliment d’una sana felicitat.
En
conclusió, un sistema que peca d’idealista i ambiciós atès la creença
d’una estesa única moral racional és
signe de la volubilitat i inconsistència d’aquesta a l’hora de la pràctica.
Alba Polo, 2n Bat B
És
consistent l’utilitarisme de Mill?
Des de
sempre, molts filòsofs han buscat donar-li un paper correcte i justificat a
l’estat, i canviar així la societat per a aconseguir el que cadascun d’ells
creia que era el millor. Però de tots els models, n’hi ha un que és el que
encapçala la llista, aquest és l’utilitarisme de Mill.
Per
començar, Mill creu que per a proporcionar un bon nivell de vida per a la
població, l’estat s’ha de centrar a garantir el major nombre de béns per al
major nombre de persones. I es que arribar a un enteniment comú és impossible,
així que s’ha d’apostar per a una felicitat que satisfaci al màxim de persones
possibles. Així el percentatge i el balanç de la felicitat del poble son positius,
inclús si a vegades la minoria ha d’actuar com a màrtir.
Per a
continuar, Mill parla dels plaers. El filòsof explica que hi han 2 tipus de
plaers: Els superiors i els inferiors. Els superiors, els quals es basen en
l’aprenentatge i l’entrenament de la ment, porten a una felicitat indiscutible
i infinita, mentre que els inferiors, els quals son materials i aporten una
felicitat efímera. Això té sentit quan per exemple comparem el fet de llegir un
llibre o menjar-se un gelat. El primer ens donarà uns coneixements que ja tenim
apresos per sempre, el segon ens portarà a un curt període de felicitat que a
la llarga portarà més mal que altra cosa.
Per
finalitzar, i havent analitzat com el model de major nombre de béns per a major
nombre de població i la jerarquia de plaers, ambdós tenen sentit i raó, podem
afirmar que l’utilitarisme de Mill és consistent sens dubte.
Daniel Rodríguez, 2n Bat B
L’utilitarisme
sempre ha partit de la base en que els humans fem el bé, el que nominarem
“utilitat”, per assolir el plaer, el qual ens proporciona felicitat. Aleshores,
l’objectiu es assolir la felicitat col·lectiva? Es aquí, on l’utilitarisme de
J.S Mill guanya importància, i es que ell defensa que no es simplement la suma
d’interessos particulars perquè, no tots els plaers tenen el mateix valor i hem
de buscar la felicitat vertadera, punt de vista que comparteixo totalment.
En primer lloc, hem de
diferenciar els plaers inferiors i momentanis, dels plaers que aporten
creixement personal. Ens hem d’allunyar dels plaers egoistes que ens donen una
satisfacció momentània. Si nosaltres ens centrem en assolir un plaer
intel·lectual, es a dir, un superior, estem contribuint amb un bé individual
que permetrà assolir el bé col·lectiu i per tant la felicitat del conjunt.
En segon lloc, en el text
podem observar un exemple molt utilitzat que crítica la manera de pensar de J.S
Mill, el “circ romà”. En la seva obra, parla de que existeixen màrtirs i
herois, que sacrifiquen la seva felicitat per satisfer als altres, Mill es
refereix a aquests casos com excepcionals, ja que encara que ell defensi que
per assolir la felicitat pròpia has d’estar envoltat de persones que també ho
són i així garantir la felicitat del conjunt, no vol dir que ens hem de
preocupar per buscar la felicitat dels demés.
Per concloure, cito dues frases
de la filosofia de J.S Mill que donen suport al punt de vista expressat:
“Millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet” i
“millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet”. Mill
expressa en aquestes línies que el “neci” i el “porc” es conformen amb un plaer
inferior perquè son egoistes, mentre que “Sòcrates” i el “humà” han experimentat els dos tipus de plaers i
saben que els inferiors són momentanis, per tant busquen la Felicitat
vertadera.
Nil Torrelles, 2n Bat B
